Foradada

El nou circ és un gran espai de llibertat que pot abordar qualsevol temàtica, des del canvi climàtic fins als exiliats de la Guerra Civil, passant per la identitat de gènere. El seu terreny fèrtil és un gran estímul per a molts creadors. A Catalunya, com a molts altres països, hi ha un reguitzell de noms que s’agafen a aquest llenguatge per explorar nous camins. Una d’aquestes artistes inquietes és Àfrica Llorens, que acaba d’estrenar Foradada, el seu primer espectacle en solitari després d’haver escrit durant 12 anys una important pàgina en la història del circ a Catalunya amb la companyia Amer i Àfrica.Llorens, nascuda a Igualada però criada a Tous (Anoia), aborda en la seva creació una de les revolucions d’aquest tombant de segle: la identitat transgènere. Durant els primers minuts, l’espectador només veu unes extremitats en moviment. Un gran cistell de vímet tapa el cos de l’artista, de manera que no és evident si a sota hi ha un home o una dona. Aleshores, Llorens es deixa veure i, asseguda davant d’un mirall, es pinta els llavis i es calça unes sabates de taló, amb la seva llarga cabellera deixada anar. Quan el mirall antic li retorna la imatge, ella s’hi enfronta i inicia una sorprenent transformació. Ara sembla un noi!La transformació es fa amb tanta suavitat, naturalitat i sentiment que a mi em va captivar. Entregat ja al relat, encara quedava un final de pell de gallina. La protagonista, trasbalsada, busca la mare de manera desesperada i, quan finalment la troba, s’hi fon en una emotiva abraçada.Equilibris i acrobàciesEl circ hi és present a través d’equilibris i acrobàcies a terra que es poden interpretar com el fluir del gènere. Per acompanyar aquesta lectura, una veu en off explica la llegenda segons la qual qui travessi la roca Foradada de la muntanya de Montserrat amb un cistell de vímet ple d’aigua sense que li caigui ni una gota canviarà de sexe.Llorens està sola a escena, però s’ha rodejat d’un extens equip, la majoria dones, per confeccionar una creació que va néixer al Festival de Llegendes de Tous. Amb la idea al cap va trucar a algunes portes, amb diferent sort. A la Mostra d’Igualada, la proposta no va quallar. En canvi, una mica més lluny sí que va aconseguir l’impuls que necessitava. Va ser a la prestigiosa escola de circ francesa Lido a través de Focon, un programa d’acompanyament de projectes en creació per a artistes circenses professionals. Allà va conèixer per atzar a la intèrpret i creadora Gina Vila, amb qui ha compartit la intensa aventura creativa de Foradada i l’ha ajudat en la dramatúrgia. Finalment, després de dos anys de feina, s’ha estrenat a Fira Meditarrània i s’ha presentat a Escena Poblenou. Finalment també ha rebut el suport a la creació dela Mostra d’Igualada. En el camí també l’han acompanyada Elisa Valls (vestuari), Mar Grimal (música amb veu i instruments), Mau P. Pradas (espai sonor) i l’acròbata Veronica Capozzoli, que ha assessorat en el tema de gènere. Nova companyiaJa fa gairebé una dècada que el nom d’Àfrica Llorens va començar a ressonar en el món del circ amb l’estrena de l’espectacle FIRA, el 19è Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular de 9Barris. Però en realitat, el circ ja havia entrat feia anys a la seva vida, concretament des que al 2011 va conèixer Amer Kabani durant un curs de verticals en una Central del Circ acabada d’inaugurar.L’esclat de la parella vindria amb Envà, un excel·lent espectacle d’acrobàcies. Durant cinc anys (2018-2022) no va parar de tenir contractes a nivell nacional i internacional i en els anys anteriors a la pandèmia va arribar a superar els 70 bolos anuals. Però a poc a poc, el nom d’Amer i Àfrica va anar desapareixent de les programacions. La parella es va separar per començar nous projectes i Àfrica va crear una companyia amb nom propi: El Moll de l’Os. Foradada, el primer espectacle que dona fe del títol de la companyia, és una creació molt ben travada en el seu conjunt i molt recomanable, sobretot per la capacitat que té de transmetre al públic emocions molt íntimes sobre qüestions complexes. A més, la capacitat d’interpretar una llegenda popular a través de l’acrobàcia demostra una inventiva infinita.

La dificultat per mostrar-se tal com és cadascú és el tema de Foradada, una creació d’Àfrica Llorens que es va estrenar a la passada Fira Mediterrània. A cavall entre la dansa i el circ, l’artista parteix de la llegenda de la Roca Foradada de Montserrat: Qui travessa el forat de la roca amb un cistell ple d’aigua i no en vessa ni una gota, canvia de gènere. Foradada comença amb la poètica imatge d’un cistell de vímet amb cames. L’artista és a sota, sola, oculta, reclosa en una zona de confort on ningú la jutja. Al cap d’una estona, però, accepta els riscos d’exposar-se i surt del cistell perquè l’acompanyem en la sorprenent metamorfosi, explorant els gèneres des de la fisicalitat. Primer la feminitat, a través de la seducció, la delicadesa i el desequilibri. La càrrega arriba exemplificada amb sons que xiuxiuegen mentre l’artista es mou amb dos grans cistells voluminosos, que cansen, que són difícils de transportar. La masculinitat arriba després amb la seguretat, l’amplitud de moviments i les proeses físiques per, finalment, abandonar el binarisme amb un tercer personatge infantil que ens demana tornar als nostres orígens: abraçar a la mare, connectar i construir en comunitat. A ritme lent i evocador, Llorens juga al canvi per més tard treure-li importància. El món binari s'entesta a posar fronteres que ens aïllen. Però l'artista ens acull durant tota la funció, té molt present al públic i hi interactua amb la mirada i l’expressivitat. A banda de la interpretació, la peça compta amb un dispositiu escènic que acompanya molt bé l’atmosfera de tradició i comunitat, amb els sons i la música evocadors de Mau P. Pradas i Mar Grimalt i l’escenografia artesanal de Betty Cau, acompanyada dels cistells de Joan Farré que tanta importància tenen en la llegenda.

article del 9 d'octubre del 2023Moll de l'os ha estrenat, finalment, Foradada després de més d'un any de recerca. La llegenda parla que és un forat a les muntanyes de Montserrat que va fer el diable per tornar a l’infern. Però també hi ha la tradició que postula que qui passi pel forat amb una galleda d’aigua sense vessar-ne ni una gota canviarà de sexe: si és home es tornarà dona i si és dona es tornarà home. Àfrica Llorens ha triat aquest conte per abordar el canvi de gènere al segle XXI. Sense quasi articular paraula, es transvesteix de noia (que li agrada seduir) a noi (amb un canvi corporal revelador). En realitat, el millor lloc on es troba és sota el cistell de vímet. Potser per això, al final, en comptes de barallar-se en mons hostils, opta per acollir el públic sota un cau fet de vímet on tothom pot saber com se sent sense prejudicis.El circ de Llorens és, ara, performàtic, dramàtic. És tot honestedat, però encara li falta rodar per trobar els plecs del personatge que no la facin ser tan vulnerable. Es pot ser fràgil, posar-se en el risc del personatge, però amb la seguretat que el com s'exposa és la forma idònia per commoure i atrapar l'espectador. En aquest viatge del qüestionamnt de sexe , han anat sorgint espectacles que ho tracen des del musical dramàtic (Limbo) al d'agra comèdia (Família (im)possible) o en una exposició performàtica (Leire Mesa a No tenemos título). La solució de llorens és la dacollir. quan una persona se sent rebutjada, procura emptitzar convidant en la seva guarida. una decisió generosa, entusiasta com la que uinterpretyava òscar Muñoz en l'adaptació de La nit just abans dels boscos. És en aquell sostre precari que es respira sense angúnia, després d'haver voltat pels cístells de vímet d'haver vogut prsuadir el mirall microfonat o de donar-se un cop de dutxa freda inesperat (que no desvetllarem el com) i que entronca amb la màgia de la llegenda. La resta és silenci.link article del diari: 2023article del 14 d'octubre del 2022Àfrica Llorens es troba en un procés convuls de la construcció de Foradada. Artista verticalista convertida en àgil (va protagonitzar, per exemple, el duet Envà), s'ha atrevit convertir una llegenda (si es pot transportar aigua en un cistell de vímet s'aconsegueix el dret a canviar de sexe) en una peça de teatre físic. I ella és aquesta dona/ home que aconsegueix el repte que l'aigua no s'escoli pels forats del vímet. En el passi que es va ensenyar a Fira Mediterrània (encara enmig del procés) el dubte de la indecisió per triar el millor camí del futur es transforma en una força sense control que arriba a passar per sobre de la mateixa artista (generosa fins a la medul·la). Hi ha una violència animal en el cos de l'home i també en el de la dona. Els pits mig esborrats, el penis convertit en tresor de caça d'un gos famèlic són imatges d'una gran potència que necessiten distància.L'aposta de Llorens d'aprofitar una llegenda per tractar un tema candent a la societat (i també al teatre com ho demostren espectacles com Trans (més enllà), Limbo, Tránsitos...) és encertada. Manté l'aire rural amb el joc amb dos grans cistells de vímet, en els que s'hi amaga dins, com si fos el capoll d'una papallona i, puntualment, també hi fa verticals o tombarelles aprofitant la seva consistència i estructura cilíndrica. Foradada ha de canalitzar les intensitats, afinar les formes (que no comporta per què suavizar-les) i tindrà una recepció transparent i màgica cap a l'espectador. La màgia es va produir, puntualment, en el passi a L'Anònima, quan Llorens va creuar la mirada amb una criatura de pocs mesos. Es van mirar de fit a fit potser mig minut seguit, amb la curiositat que una criatura mira a un gos que li veu els ullals, però que expressa amb la mirada, una voluntat conciliadora. No home, ni dona, ni llegenda, ni gènere: només dues ànimes que es miren i es comprenen sense pronunciar paraules.link article del diari 2022