L’últim espectacle de flamenc que vaig veure a Fira Mediterrània va ser Flamenco Negro, també a la Sala Petita del Teatre Kursaal, un “treball de creació coreogràfica”, que és com l’han volgut definir, ja que ens van insistir que no es tractava ni d’un espectacle de “flamenc tradicional”, ni de “flamenc contemporani”, ni “una performance”, ni un “documental”, ni “una conferència ballada”, etc. És un projecte de Fernando López, bailaor, coreògraf, investigador i docent, que se centra en compartir la recerca sobre el tango flamenc, un cante afrocubà originat als barris marginals de La Habana per cubans afrodescendents i que va arribar a Espanya al segle XIX. L’acompanya sobre l’escenari i en la creació coreogràfica la bailaora afrodescendent Yinca Esi Graves, llicenciada en Història de l’Art. De fet, la peça té una dimensió pedagògica, discursiva i política molt important, que es combina amb el baile i el cante d’una forma molt ben articulada per tal de fer arribar a l’espectador tant la informació, com el missatge i l’experiència estètica del que succeeix sobre escena; una forma molt intel·ligent de compartir un exercici teòric i artístic alhora per simplement fer saber i recordar el deute històric de la cultura (en aquest cas l’espanyola) amb l’Àfrica i les comunitats afrodescendents (en aquest cas de Cuba).