Fire garden, de la companya Walk the plank és un preciós i íntim passeig de foc amb aportacions d’artistes locals i la veu gravada dels veïns de la Trinitat, que admeten alguns robatoris al seu barri, però que no en marxarien, ni que els regalessin un pis al centre de Barcelona (“ara, si me’l deixen vendre, sí que l’acceptaria”, expressa una veu lúcida recollida per Roman Cadafalch). L’exposició de foc és hipnòtica. Se sent el soroll del gas i les fogonades de foc que gotegen per artefactes que recorden als invents de Leonardo da Vinci. Rep una au fènix movent el coll i les ales i fet de foc continu. No és cap tortura com podria ser la de Prometeu, sinó una invitació a frenar el ritme del passeig. També inclouen actuacions puntuals que humanitzen encara més el llac (ara buit) del Parc de la Trinitat. Sens dubte, amb el capvespre apuntant a la foscor és una de les icones de La Mercè (tot i que serà molta gent que li haurà passat desapercebuda). Però l’emplaçament era l’adequat per garantir aquesta pausa que escolta i sent l’olor del foc.

Evidentment, la semblança amb Cerimònia del foc de la companyia Carabosse és indiscutible. També la companyia canadenca havia instal·lat petits músics pels carrerons del Talladell a Fira Tàrrega 2008. Quan, anys més tard, van fer el desplegament al Casc Vell de Girona, dins del Temporada Alta 2015, era impossible perquè la quantitat de gent que va convocar feia difícil transitar-hi. La sorpresa és que el foc enmig del riu Onyar o a les escales de la Catedral aconseguia silenciar el brogit constant de la ciutat. També succeeix en aquesta instal·lació de Walt the plank. Un gran privilegi per a les minories.