Hi ha moltes maneres d’explicar una història familiar. Maneres convencionals i maneres simbòliques. El títol no enganya. El que enganya és el subtítol, que ve a ser com una mena d’epitafi en clau de declaració apocaliptica de principis. ¿Com és la família del segle XXI? ¿La societat actual és prou conscient de la diversitat de tipologies familiars que hi ha al seu voltant? Des de les tradicionals a les monoparentals, des de les de parella estable a les de parella separada, des de les de custòdia compartida de les criatures a custòdia maleïda per les dues parts, des de les famílies en mans d’avis i àvies a les famílies en mans d’oncles i ties, des de les famílies amb descendència biològica a les famílies amb descendència adoptada, des de famílies amb dos pares a famílies amb dues mares… Però, en el fons de tot, el que The Mamzelles Teatre volen posar de manifest és el paper de la dona i com la veuen i com elles encaren els encerts i els errors del concepte de la família. Per això, el muntatge, creat a la sala Atrium dins del cicle Atrium Lab i després d’un fugaç pas per l’escenari d’El Maldà, posa actors que ja s’afaiten (almenys porten tots barba!) en els papers de dones, per estripar el paper de la dona i per neutralitzar la idea tòpica de masculinitat i feminitat. (…)