En la passada
edició de la Fira, vam poder gaudir d’una estranya associació entre dansa
popular tradicional i dansa contemporània, una especialitat encara considerada
per molts com elitista i de difícil comprensió. En aquella ocasió, la pròpia
Sònia Gómez feia una “relectura” contemporània de la dansa que interpretaven
Joana i Magí Serra. Ara tornen amb un espectacle més elaborat, reconsiderant i
ampliant-lo amb diverses danses tradicionals procedents de altres geografies.
S’acompanyen també d’una reelaborada música popular tradicional que recorda bé
les fonts però que té altres colors. Els músics, fent el paper d’intèrprets
populars, deixen de banda les partitures i es barregen amb els ballarins i amb
el públic que s’atansa també a ballar quan l’espectacle pren el to
d’autènticament popular. Esvorell ens torna a posar davant el dilema essencial (o
no tant!) de si la dansa engendrà la música o viceversa. En tot cas, dins
l’Esvorell -al que no se li veuen les costures- dansa i música dialoguen a la
mateixa alçada: a peu de plaça! D’altra banda, es té cura d’aspectes molt
importants com vestuari i il·luminació que en l’origen de l’espectacle no
s’havien tractat. El primer tast es va fer al pati del Kursaal manresà i ara,
respectant la gratuïtat, ha passat a formar part de la programació de la seva
sala petita, el que dona pas a una acurada il·luminació. El vestuari s’allunya
dràsticament del folklore per presentar-nos unes vestimentes còmodes i
aparentment “casual”, que no fan distincions de gènere massa marcades, però que
introdueixen alguns elements (algun estampat, alguna sobreposició, etc.) que
recorden peces concretes de la indumentària folklorista. També, alguna forma,
s’han sintetitzat i modernitzat els elements d’atrezzo. El fil dramatúrgic de
l’espectacle, essent molt subtil, ens va portant del més difícil, o críptic,
d’establir-ne relacions, al més fàcil i popular, engrescant així al públic que,
finalment, a instàncies dels intèrprets s’anima a participar d’aquest bocí de
vida que és Esvorell.