Escargots

Segurament tenen un paper molt important en la cadena tròfica, però si ens pregunten a la majoria de mortals per a què serveixen els cargols segurament l'únic que se'ns ocorrerà és que es fan a la llauna. Afortunadament, els pallassos Toti Toronell i Pere Hosta han donat unes quantes voltes més al tema i han creat Escargots, un espectacle de clown batejat oficialment a Tàrrega'18, confirmat a la Mostra d'Igualada'19 i que, lentament però sense pausa, s'hauria de veure a molts d'altres llocs perquè és una proposta sorprenent, surrealista, diferent i, sobretot, molt divertida. Escargots és una mena de brainstorming gastròpode en el qual partint dels animalons en qüestió, i sense massa límits, Toronell i Hosta s'emporten el públic, literalment i metafòricament, a fer un volt pel món dels cargols i tot allò amb què els associem: la pluja, la lentitud, l'enciam, la casa al damunt... Tampoc no cal, però, donar-hi més voltes o buscar-hi una transcendència que ni l'espectacle té ni els seus artífexs volen que tingui. A partir dels cargols, aquests dos clowns magnífics construeixen una proposta a la qual no caldrà que us hi aboqueu perquè us enganxarà des del minut zero. Quina sort que, després d'una llaga trajectòria en solitari, aquests dos pallassos s'hagin trobat per crear Slow Olou, la companyia amb la qual, de moment, signen Escargots i una hilarant websèrie titulada Nothing the nothing (amb alguns gags compartits entre les dues propostes, per cert). A Slow Olou --i a Escargots això es veu claríssim-- uneixen les seves taules i la seva comicitat particulars amb una indubtable química entre tots. I el resultat és inevitablement irresistible.

Toti Toronell i Pere Hosta són aquí dos pallassos de poques paraules. Com a molt, d’algun so. S’expressen a través del gest, estudiadíssim, i d’un humor absurd que descol·loca. I sense deixar d’anar cadascun pel seu compte amb les seves libèl·lules, pàjarus, despistades, portes i postals, han engegat el projecte comú Slow Olou que promet llargues (i leeentes!) estones de diversió. Seves i dels qui contemplin estupefactes tot el que arriben a fer sense pocs ni gens motius. Perquè és precisament des del no res d’on parteixen, fregant el desconcert, estirant el surrealisme, recreant-se en un univers paral·lel on tot va a un altre ritme i pren un altre sentit. El seu. Vam poder veure ‘Escargots’ a la Fira Mediterrània de Manresa encara en procés de creació. És a dir, vam ser uns autèntics conillets d’índies d’aquest parell d’homes-cargol que, després d’aixoplugar-nos, ens van convidar a enciams i cols “gluten free” per acabar fent la conga al ritme d’una coneguda cançó... Tota una festa. Teatre de carrer en site specific, esquetxos muts i clown del blanc, puríssim, apte per a tots els públics i necessari per riure’ns del nostre estressat i gairebé sempre racional dia a dia.

Salvador Dalí dibuixava insectes com formigues i algun cargol, al costat dels elefants de cames llargues. Ara, Toti Toronell i Pere Hosta fan un homenatge a la vida lenta, amb els seus clowns particulars. El seu surrealisme còmic esclata per tots cantons. Tots dos tenen recorregut anterior. Per exemple, ja han compartit amb Tortell Poltrona Això no és un espectacle a partir d'entrades clàssiques. A Fira Mediterrània arrrenquen un nou projecte a partir dels seus dos clowns i la voluntat de treballar a partir de la lentitud. Amb la mascota del caragol fan un divertit cant a l'slow life. Toronell segueix treballant bricolatge a casa i es nota en la construcció de dispositius i closques de caragol de fusta, que sempre amaguen alguna sorpresa. Són uns caragols entusiastes, enamorats del que fan. Per ara, tenen un devessall d'idees que desenvolupen (sobretot en e moment del teatrí) com petits gags, una mena de gifs ben insòlits. Toronell és xerraire de mena i, com a Libèl·lula s'ha autoimposat arraconar la paraula. Hosta és un clown que ja l'ha perduda fa temps; sí que gasta unes innombrables cantarelles (a partir de la paraula que indica una ordre o una idea). Només cal recofdar espectacles anteriors seus com Pájaru o Open door. Una obra que ja apunta maneres, i no ha fet més que començar-se a posar a prova. Aquests cargols deixen rastre...