Els tangos de Sagarra

Diu l'actriu Lali Barenys que, quan s'assajava anys enrere, la direcció deixava la intensitat dels monòlegs per a final de la sessió advertint que el tango el deixaven per més tard.Els monòlegs són els moments en què el protagonista pot expressar amb profunditat les seves reflexions. Josep Maria de Sagarra, que va alternar el teatre més popular (El cafè de la Marina, La Rambla de les floristes) amb les noves formes psicològiques europees (La fortuna de Sílvia, Galatea, Ocells i llops....), va cedir molts tangos a les protagonistes. Ara, quan l'habitual són pensaments que es diuen a públic (en el clàssic monòleg interior), Sagarra sempre fa que la dona s'encari amb una veu masculina (pare, marit, amant...) Són unes prèdiques en les quals reivindica el seu espai propi, en què es revolta contra la proposta de matrimoni del pare, o l'interès de l'amo a manllevar-li el fill).La posada en escena d'Els tangos de Sagarra és austera acompanyada per un attrezzo mínim que evoca les feines de casa, la higiene i, ja cap al final, espais externs com pot ser la platja o, és clar, les Rambles. Són els elements mínims per dotar d'una certa acció, que s'agraeix. El que domina és la paraula, la denúnica com a Maleïdes guerres, en què la mateixa intèrpret hi intervenia. Barenys alterna les interpretacions més sentides, dramàtiques, implorant que se li respecti la decisió, amb alguna de més frívola, que refresca l'escena i recorda la trajectòria de Sagarra, també per a breus sainets del Paral·lel. Sobta comprovar la insistència de l'autor en aquests personatges femenins heroics.Teresa Cunillé, habitual en moltes produccions del Romea, amb llibrets de Josep Maria de Sagarra, va ballar molts tangos. Ara, Barenys, coincidint amb els 100 anys de l'Actriu (en majúscules, insisteix agraïda), li ret un delicat homenatge. La seva veu en off, repassa puntualment algun passatge que acaba amb el clam de llibertat de la florista que, alegre i enamorada de les Rambles, no vol renunciar-hi per a res. Sagarra és un paisatge que emparenta Guimerà (el primer monòleg sembla estar extret de Terra baixa) amb textos d'autors com Josep Maria Benet i Jornet (Una vella coneguda olor, Desig...). Sagarra és una baula de la dramatúrgia catalana imprescindible.