En entrar a la sala Versus Glòries el primer que t’atrapaés la veu de Félix Rodríguez de la Fuente pontificant sobre el trencalòs (“El, quebrantahuesos, acecha, a su presa,…”, va dient, amb moltes comes, amb la seva veu inconfusible). No és que al poble on han anat a petar la Clara i el Bernat hi hagi trencalosos, no. De seguida descobrirem que hi ha rapinyaires, però d’una altra mena. Roc Esquius ha escrit una història farcida d’intriga i de crítica social, ambientada als anys 80, que va accelerant a mesura que va traient les màsqueres a personatges que, en un principi, podrien resultar entranyables. Nelson Valente, en la direcció, li dona el toc costumista, proper i divertit i hi posa dosis d’excentricitat, i una Roser Batalla esplèndida agafa les regnes de la història.

Una parella, la Clara i el Bernat, apareixen en la casa que acaben de comprar per només dos milions de pessetes en un poble aïllat de muntanya. Ella necessita aire pur després de superar un petit infart; a ell li costa deixar Barcelona, però està enamorat. De seguida rebran la visita de l’alcalde, un home terriblement tòpic i terriblement ximple, i de la seva presumpta tieta, una dona terriblement segura de sí mateixa i terriblement ambiciosa. Interessos immobiliaris, especulació, apostes davant dels imminents esdeveniments que afronta el país (és possible que Barcelona sigui la candidata guanyadora per al 1992??? Algú está parlant d’un parc temàtic a Tarragona? Un parc d’atraccions? No! Temàtic…) sobrevolen aquesta comèdia que, de vegades arrenca riallades, de vegades indignació i fins i tot algun sonor ensurt. Cada personatge està al servei de la trama i dels revolts que va agafant. Ningú serà el que sembla. La precipitació dels esdeveniments dibuixaran un tauler sorprenent on les peces hauran canviat de color. 

Cal no oblidar l’època en què es desenvolupa l’acció. No hi ha mòbils, les maletes no duen rodetes i els pixapins… bé, aquests no han canviat gaire. Una època d’il·lusions capitalistes, d’enriquiment fàcil si es té una mic d’enginy i de disfressar aquestes intencions amb els més nobles valors. Ens sona. Tampoc això ha canviat gaire. Tot encaixa: la parella que busca l’amor, la tranquil·litat i la salut; els autòctons que volen mantenir viva la casa de la familia… I, quan descobrim els interessos amagats, tot seguirà encaixant en les noves coordenades. “El, quebrantehuesos, sobrevuela, con, paciencia, a sus inocentes, presas…”