• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Els Pastorets I+D
  • /
  • Per fi uns Pastorets que els àngels són més simpàtics que els dimonis!!
CRÍTIQUES
imagen
Jb Defi
PER: Jordi Bordes

VALORACIÓ

6

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Per fi uns Pastorets que els àngels són més simpàtics que els dimonis!!

Publicat el: 6 de desembre de 2014

CRÍTiCA: Els Pastorets I+D

La majoria de les adaptacions de Folch i Torres naveguen entre el joc dels dimonis corrosivament divertit i la blancor de la resta de personatges. En tot cas, generen una certa empatia les trapelleries del Lluquet i en Rovelló. O sigui, que són simpàtics, quan fan dolenteries. Curiós exercici aquest, de legitimar l’antagònic del que reclama l’esperit de bondat del  Nadal.

Doncs, la versió del Tricicle (es nota l’escriptura de Paco Mir) converteix l’àngel en un personatge divertidíssim, que supera, fins i tot les maldats dels dimonis. Evidentment, aquesta mirada és molt més tansgressora amb nois del segle XXI que confonen Messi amb Messies o que sis dels set pecats capitals no es presenten a la crida de Satanàs, en el fons l’antiheroi més malaguanyat de l’escena, amb el permís d’un Llucifer d’esquena arronsada. L’àngel i un Sant Josep més preocupat a fer realitat els seus somnis eixalabrats (com ara una cadena de botiga de mobles a peces perquè la gent se’ls construeixi a casa i que bateja amb el nom de Judea, amb un logo prou reconeixible d’una casa de mobles nòrdica) que no pas a casar-se amb Maria, que ho farà, si us plau per força. Aquests “Pastorets” permeten que els bons triomfin també en empatia i donen un color més atractiu a la bondat, tenyit d’alegria, complicitat i astúcia.

Aquest és el segon any de temporada d’aquests “Pastorets”. No sabem com s’ho van fer en els altres, però en aquesta posada en escena aprofiten els volums de “Polònia, el musical”, amb qui comparteixen escenari. Gràcies a això, compten amb uns elements prou espectaculars que donen molta vistositat (i atemporalitat) al quadre. Algun llamp pot fer caure alguna columna i espateguen llamps i trons amb fumera inclosa! 

Però l’obra insisteix massa en els gags que trenquen la blancor inicial. Per una altra banda, s’entossudeix a seguir quasi quadre per quadre les escenes de Folch i Torres que allarguen innecessàriament la trama. L’obra té moltes picades d’ullet als pares/avis ben trobats. Com ara, la filera de socis de l’infern que resulta que ara no estan operatius perquè han anat a la garjola, per corrupció!

CRÍTIQUES RELACIONADES / Els Pastorets I+D

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat