Els Pastorets de la Martina

L´autor i director d´Els Pastorets de la Martina, Roc Esquius, ha aconseguit construir un text ben cohesionat que permet fer una lectura contemporània. Martina, una nena d´avui que sols vol dormir i està malhumorada, renega del Nadal. Per la màgia dels somnis viatja sense saber-ho a Natzaret just abans del naixement de Jesús. Coneix un pastor que va camí de Betlem i resisteix les temptacions del dimoni que intenta infructuosament fer-los caure en algun dels set pecats capitals. Martina abandona la seva negativitat i es dona compte de tot allò de bo que pot aportar la celebració del Nadal.Roc Esquius, actor-dramaturg-director i també enginyer informàtic I tecnòleg, va néixer a Súria, un poble amb uns Pastorets centenaris i una de les versions dels de Folch i Torras, més autèntiques. Des dels pocs mesos ja hi va participar a les funcions tradicionals.  El 2017, va estrenar la seva particular versió, aquests Pastorets de butxaca per a tres actors, que esdevé un petit musical. El va estrenar l´any que els Pastorets de Súria celebraven  el seu centenari. Ho va fer amb la seva Companyia Dara, amb la que ha estrenat cinc obres més de la seva autoria, dirigides a un públic adult  (iMe-Tantarantana, El catalon d´una nit d´estiu-Festival Píndoles, Mars Joan-Versus Teatre, Claqué o no-Tantarantana, Sàpiens, dirigida per Sergi Belbel-Sala Flyhard). La part musical compte amb la primera experiència com a directora musical de Diana Roig (que en aquests moments protagonitza La tienda de los horrores al Teatre Coliseum). Les lletres son de Roc Esquius i la part de composició musical de Diana Roig i el també compositor-cantant-actor, Carles Torregrossa (Vince Fontaine a Grease, entre d´altres interpretacions).  Diana Roig amb una sòlida formació musical va actuar també a Grease, Los Miserables, Cabaret, Geronimo Stilton, Lo tuyo y lo mío y va ser La Rosa a El petit príncep dirigit per Àngel Llàcer.Els tres actors es mouen àgilment i en solvència, tan en la part actuada com en la part cantada, dins l´enginyosa escenografia i espai escènic dissenyada per Roger Orra i que cap ben just a l´escenari del Tantarantana, un cop es desplega. Isidre Montserrat, interpreta al maldestra, com ha de ser, dimoni, i Anna Ferran, interpreta a Martina, mentre Bernat Mestre es desdobla en tres personatges (germà gran, arcàngel Sant Miquel i Pastor. Del repartiment de l´estrena sols queda Isidre Montserrat, acompanyat els dies de l´estrena per Núria Deulofeu i Didac Flores, actors també habituals a la Companyia Dara.Encara un afegit, Roc Esquius ret un homenatge a la sèrie de dibuixos animats catalana que va popularitzar la figura del gos Rovelló, i que possiblement per edat, ell seguia quan era petit. Aquesta sèrie va tenir força èxit també a altres països, on el gos rebia el nom de Scruff. El gos perdut de la Martina que retroba camí de Betlem, porta el seu nom i està molt enginyosament representat en....guardarem el secret. Més informació, www.rocesquius.com, www.darateatre.com, www.dianaroigactriz.com, www.fomentculturalsuria.cattext: [email protected]       

De Pastorets n'hi ha de moltes textures. Des del clàssic dels Folch i Torres (que bé recorden, enguany, el centenari una colla de grups amatreurs) com els que en fan mofa contestatària (Pastorets superestel o o Jisàs de Netzerit, per citar dos exemples.) També hi ha els que han volgut repescar la puresa del naixement i traslladar-lo als nostres dies, amb la cruesa de l'avantguarda com el Santa nit de Cristina Genebat i Julio Manrique. La companyia dse teatre per a joves Dara proposa un nou perfil al gènere: construir uns Pastorets que beu molt de la traició bíblica i, per tant també de la litúrgia del Folch i Camarasa però amb l'aire desenfadat del tiet jovenet que explica la peça abans de la missa del gall.  Serà casualitat, o no, però el gos de la Martina (i del pastor bon jan) es diu Rovelló, com aquell de la novel·la de Josep  Vallverdú. En una celebració familiar, no es mira tant si el nebot canta bé o diu amb entonació ell poema, si no que se'l felicita per la seva tendra ingenuïtat. D'aquest pal beu aquesta peça feta amb una blancor gens ambiciosa, tot i comptar amb un espai escènic prou meritori i amb el joc divertit de les cançons. Els set pecats capitals es fonen sempre si es mouen amb furició les ales dels àngels. I els més blancs de tots, són la canalla que hi creu i hi confia. Dara, que fins ara s'ha prodigat en espescrtalces futuristes com iMe sobre el col·lapse de la informació social digital o l'univers de no retorn a Mars Joan s'endinsa, confiat, en el món de la canalla amb l'impuls del Tantarantana. Fan una peça de cosins grans que volen distreure la quitxalla mentre es prepara el Cagatió. Distreu, acompanya i entendreix.