Gambeta amunt! Aquest lema tan estimulant és el que
esgrimeixen els homes d’una encarrilada ONG quan volen donar-se ànims per tirar
endavant, ells i la seva tasca. En aquesta entitat sense ànim de lucre desinteressada
i altruista també hi ha dones, és clar, però elles no en necessiten, d’eslògans.
I cada dia, tots plegats s’aboquen al seu lloable i difícil objectiu; és a dir,
fer mans i mànigues per salvar les pobres gambes zebra del delta del Gurb que
estan en perill d’extinció. Fins que, de cop i volta, un entès en la matèria
els ofereix la solució definitiva i aleshores sorgeix el gran dilema, ja que assegurar
la supervivència del crustaci suposa la desaparició, també assegurada, de l’organització.

Sense pretensions, ni grans infraestructures ni
tan sols escenografia –de fet, només necessiten un parell de penja-robes i una
mica d’atrezzo, perquè del que es tracta és de “visualitzar” els espais i les
indicacions que els mateixos intèrprets van verbalitzant–, Els eufòrics és una comèdia divertida i refrescant que, amb gràcia
i moments realment molt divertits, parla de temes prou seriosos que giren a
l’entorn de la gent, els interessos i raons que mouen a la creació d’aquests
tipus d’entitats solidàries teòricament oposades al concepte d’empresa o de
negoci.

Pep Pla –coautor, juntament amb Marc Angelet–
dirigeix amb bon pols Lluís Villanueva, Mercè Martínez, Rosa Cadafalch i Xavi
Francés, els quatre bons intèrprets que, a més de donar vida als quatre protagonistes
principals, recreen tot el reguitzell de personatges que passen davant nostre:
el fotògraf i el becari, les dues salades gambetes tropicals, l’ànima de càntir
que vol netejar la seva consciència bruta i negre com el sutge… tot exhibint
una professionalitat i una vis còmica que el públic sap premiar al final de
l’obra.

Els
eufòrics és un muntatge de petit format, adaptable a
gairebé qualsevol espai, que els programadors haurien de tenir molt en compte ja
que reuneix tots els requisits per poder fer una llarga i exitosa gira.