Què passa, estimat patriarca, quan la teva filla decideix que la seva futura filla porti el cognom de la mare, i no pas el teu? Doncs que a partir d’aquí… pobre senyor Brugarol! Un industrial tèxtil destacat del Vallès, conegut per tothom, treballador incansable, amorós del seus fills, veu cóm es capgiren els seus plans…

No, l’argument no és nou, però té molta gràcia, i fa riure. Bàsicament, perquè l’escriu qui l’interpreta. I sens dubte, Ramon Madaula és el cavaller Brugarol. Madaula, ja especialitzat en històries molt de cas nostre, pateix una experiència personal semblant a la de l’obra i s’inspira per escriure un text lleuger que passa molt bé i que és molt entretingut. Si a sobre està ben interpretat, ja no cal res més per divertir a un públic afamat de comèdies lleugeres estil “enfrontament generacional”. I l’espectador, rendit a Madala, riu des del primer moment. I gaudeix especialment durant la primera mitja hora, en un diàleg irònic però que va creixent de tó entre Brugarol i el seu futur, és a dir entre Ramon i Jaume Madala, tiet i nebot a la vida real. “Els Brugarol”, tot plegat, és la comèdia ideal per oblidar durant una bona estona aquests mals vents que bufen fort encara.