CRÍTIQUES

VALORACIÓ
7
Un videojoc escènic per pantalles
Publicat el: 21 de gener de 2019
CRÍTiCA: Elefant terrible
La nostra escena teatral pública o subvencionada té molt de virtual, per això és sa i agradable donar-se banys de realitat en els espais alternatius de la ciutat,
aquests rebostos de talent on es cuinen guisats plens de substància.
L’Àtic 22 –la petita del Tantarantana, l’off de l’off– acollirà fins al 3
de febrer la jove proposta ‘Elefant terrible’ de la
companyia El Eje, amb Eric Balbàs i Roger Torns d’autors i
protagonistes. De l’últim recordem ‘Habitat (doble penetració)’, la seva
capacitat per retratar tics mil·lenistes darrere d’un plàstic de foscor koltesiana.
A l’avantsala ens espera un dispositiu de realitat
virtual, un pròleg gairebé despenjat que anticipa el joc de l’argument:
dos personatges a punt d’abismar-se en un entorn simulat rere unes ulleres,
la construcció d’un món digital que bé podria tractar-se d’una metàfora
de l’escriptura dramàtica, de com adaptar la realitat als nostres
desitjos…
CRÍTIQUES RELACIONADES / Elefant terrible
No hi ha crítiques relacionades