Una de les millors maneres d’entrar en l’obra de William Shakespeare és fer-ho a través dels intríngulis d”El somni d’una nit d’estiu’. El joc constant entre la realitat i la fantasia, entre Atenes i el bosc encantat, les picabaralles de la jovenalla atenenca i el rerefons romàntic de les relacions que s’estableixen entre ells i elles porten els espectadors de totes les edats a l’estadi de la fragilitat que hi ha entre l’amor i l’odi. (…)

L’adaptació, dirigida per Maria Agustina Solé, se centra en les escenes més importants que marquen la trama de l’obra. Hi desapareixen, doncs, molts dels diàlegs més densos i se’n conserven tastos dels essencials, donant prioritat, esclar, a l’acció —tot ha de passar en menys d’una hora i mitja— i revestint d’un relleu especial el món del bosc i de les fades. (…)