Hausson ha decidit quedar-se en la íntima Sala Palau i Fabre aquest any. Si ja eren habituals els seus muntatges de màgia a la Joan Brossa pels volts de Nadal, ara ha optat per emular la màgia de saló de Houdin de París. La proximitat és absoluta i, per tant, és constant la invitació al públic a participar (baixant o no, a l’escenari) en quasi tots els números. En aquesta ocasió, l’exposició es limita a uns preciosos cartells de la màgia de fa un segle que es veuen en bucle per una pantalla vertical. La pantalla, per cert, també serveix perquè hi aparegui puntualment un particular partenaire que resol un des enigmes.

Hausson ha deixat despullats al màxim els números. Hi ha una fina dramatúrgia per involucrar el tècnic (per exemple) però que no destorba l’atenció dels números de màgia. Aquelles sessions que els mags solen fer per encàrrec a petits domicilis o en convencions empresarials ara es té l’oportunitat (el privilegi) d’assistir-hi durant una breu temporada amb un preu molt atractiu. Potser aquest cop, arracona la seva gran especialitat de manipulació (fent aparìxer cartes, anelles o boles) en aquell somriure silenciós enigmàtic, però els efectes sorprenen i la connexió amb el públic funciona.

La màgia actuar pe sí sola, no cal fer-hi cap gran embalum espectacular. Poser per això, el públic és tant ampli: des dels petitsqe ls hi agrada provar jocs de mans, sortint de l’escenari als espectadors més adults que segueixen fidelment la trajectòria de Hausson des de fa més de tres dècades. Aviat és dit. L’espectacle de màgia de Hausson ens anuncia que s’apropa l’hivern i que arriba el Nadal. És tota una tradició. És tot un petit luxe.