El mot Gurugú sona a onomatopeia simpàtica, d’aquelles que pronuncia de sobte un bebè;  si  acompanya el nom d’un bosc, la imaginació ens porta a un paradís acollidor ple de fades i animals fantàstics. La realitat de la Muntanya del Gurugú, però, és totalment contrària: un lloc hostil de pas des de l’Àfrica cap a Europa on es violen impunement els drets més bàsics des de fa anys (…)

Des del 2015 també s’ha convertit en territori teatral gràcies a “El Rey del Gurugú”, obra que aborda el fenomen de la migració a la Frontera Sud. Ferran Joan Miquel firma aquesta  dramatúrgia en forma de monòleg a mans d’un protagonista ben peculiar, el gos Marley, sí de Bob Marley. Connexió amb la tradició popular de la faula que fa parlar els animals, i amb obres recents com les novel·les “Tumbuctú” de Paul Auster o “King” de John Berger, portada al teatre per Carlota Subirós ara fa deu anys. Un recurs que en el tema que tracta l’espectacle funciona perfectament. La veu de Marley amplifica la humanitat que molt sovint la realitat nega a les persones migrants i, alhora, la tragèdia narrada adquireix un to de conte que aconsegueix enganxar als espectadors, tinguin l’edat que tinguin. (…)

 Aquest rei i protagonista és l’actor David Martínez que ofereix una interpretació on equilibra perfectament el caràcter i ritme d’un contacontes amb el gest caní sense abusar-ne, de tal manera que convenç i emociona el públic. Ferran Joanmiquel ha aconseguit una bona direcció actoral en una concepció escènica molt hàbil perquè, vulgui o no, l’espectador forma part de l’espectacle des del primer moment gràcies a dos elements: la distribució de l’espai i l’equipatge que se li entrega en començar, convertint-lo en nouvingut al Gurugú. (…)