Es tracta d’un treball curiós de pintura a l’aire lliure sumanthi la dansa i uja música més propera als sorolls que a l’harmonia. Roberto Martínez és un pintor amb molts recursos capaç de pintar mentre executa un ball gens estilitzat. Que semblaria que estigués dominat per uns efluvis “estranys”. La trama, sense paraules, es desenvolupa al mural. Efectivament, hi ha un pintor i una model del que se’ls pot imaginar una relació tortuosa, dolorosa per culpa d’un tercer ésser emmascarat. Matínez, que comença net i ben pentinat acaba tant esquitxat i descabellat que la peça. És el seu autoretrat. En el seu perfil s’hi descobreix una mirada clara i fixa, una mena d’obsessió, un record que encara li fereix. La model ha deixat nafra i ell la mira de reviure a través del record, els carbonets i la pintura, sigui a cop de brotxa o amb les mans…