Vivim al límit sempre. Encara que ens pensem que una persona es pot refugiar en els seus privilegis. La vida és a l’extrem, igual per a tots. Perquè la mort és imminent i imprevisible. I, encara que les condicions de vida, d’alimentació de treball i de salut posin barems de probabilitat de supervivència, la vida segueix sent misteriosa i sempre es viu al límit. Xesca Salvà i Marc Villanueva Mir han ampliat la seva recerca sobre la biologia (que havien iniciat al TNT amb Paramecis i meteòrits i, han seguit explorant recentment al Lliure amb (tres Understory) i, finalment al TNC amb aquest El Pensament salvatge.

L’experiència va començar dimecres a l’ombra, als jardins del TNC en què, mentre es preparava una placa de petri gegant, es feia una projecció amb la humanitat que consumeix (i malgasta) molt més del que La terra pot generar, avui en dia. El canvi cliomàtic no és una casualitat i l’ambició desmesurada de la humanitat n’ha forçat la velocitat. En un estat de fongs, bacteris i cèl·lelues res és deixalla; tot s’aprofita. Hi ha el límit, en tot cas, del seu abast. I un cop colonitzada la placa de Petri acaba col·lapsant. I arribant la decadència. Dins d’un microscopi hi ha un grapat de raons per fer pensar la humanitat.

Si hi ha performers que han provat de conviure amb els cucs que ho mengen tot (també el cos humà) com a Mass-Bloom explorations, també hi ha qui observa els microorganismes i hi veu similituds a la Natura a escala humana o, fins i tot, de parts del cos (24 preludios d’Elena Còrdoba). Salvà i Villanueva han volgut que siguin els propis espectadors els que hagin omplert la placa de microbis (símplement deixant que les mans entrin en contacte amb la base líquida) i donant agar i temps perquè evolucioni

El prensament salvatge és una invitació oberta a pensar sobre el comportament de cada espectador davant del consumisme que està evorant la Natura. És una experiència honesta, no un espectacle. Qui vulgui ciència transportada a un conte (divertidament farsesca) que vagi a Valentina quàntica.