Notabilíssima
producció de la companyia Joventut de la Faràndula de Sabadell, que ja va
passar amb èxit pel Poliorama amb un altre musical de gran format, La
Blancaneus. Per comptes del conte popular recollit pels germans Grimm, aquesta
vegada duen a escena un relat de F.L. Baum, ‘El màgic d’ Oz’, del qual la
Metro-Goldwin-Mayer en va fer un celebrat musical cinematogràfic, amb Judy
Garland de protagonista.

El
musical de la Joventut de la Faràndula, ‘El món del màgic d’ Oz’ no escatima
recursos: un decorat amb dos profunditats, separat per un pràctic tul, ens
transporta del poblet de Kansas on viu la Dorothy al màgic univers d’ Oz. En
aquest imaginari s’esdevé l’aventura de la protagonista amb la fada bona del
nord, les malvades bruixes de l’est i l’oest, l’ espantaocells que no té
cervell, l’home de llauna que no té cor, el lleó sense valor i, evidentment, el
mag d’ Oz (una mena de careta gegant, a mode d’oracle, que es despenja al bell
mig de l’escena). Tots els personatges són ràpidament identificables gràcies a
un acurat i molt colorista vestuari, sorprenentment fastuós, potenciat per una
treball de llums precís. Tampoc manca, per reblar el clau, algun efecte
pirotècnic al final del muntatge.

Un
repartiment completíssim, de 12 intèrprets adults i un cos de ball de 12 nens i
nenes d’ entre 7 i de 10 anys fan d’aquest ‘El món del màgic món d’ Oz’ un
vistós espectacle. L’obra té ritme (tot i algun negre excessivament llarg el
dia de l’estrena) gràcies a unes escenes de text curtes, que cedeixen
protagonisme als números de musical, gairebé sempre coreografiats amb encert a
partir d’una música efectiva ( que recorda en algun moment les bandes sonores
de Cirque du Soleil) de Joan Baptista Torrella. Inevitablement, i per les
dimensions de tot plegat, l’elenc llueix interpretacions desiguals (a mi m’han
agradat especialment la veu d’Alba Grau en el paper de Dorothy i la
versatilitat de Xavi Clapès fent d’ espantaocells clownesc). A més de gran,
l’espectacle és llarguet, d’una hora i vint, i s’adreça a un públic infantil
ampli, que pot anar perfectament dels 3 als 10 anys.