Hi
ha espectacles d’ambició desmesurada i d’altres que es queden en les bones
intencions. ‘El llibre de la selva’ de Veus Veus s’adscriu en aquest segon
capítol. És un espectacle discret, que es conforma amb jugar la carta de
rellegir el conte de Kipling, -de sobres conegut per la majoria de menuts-,
seguint una mica el patró Disney, que flirteja amb el musical i la comicitat
d’alguns passatges.

Les
disfresses que empren els intèrprets per dibuixar els populars personatges, per
exemple, no segueixen un patró comú i diferencien els caràcters seriosos dels
divertits. Els primers s’apropen a la comicitat de fira (Baloo, Rei Lui), mentre
que els segons són bàsicament solucions (no exemptes d’enginy) per a la
mobilitat dels actors  (Baghera, Shere
Khan). Els passatges cantats faciliten la interacció amb els nens, però
compleixen i prou.

Val
a dir que som davant d’un producte humil, fet amb escassos mitjans que,
finalment, els nens segueixen amb atenció. Però no s’encén mai la guspira de la
màgia que fa que un espectacle deixi marca en els menuts.