Gran descobriment al festival FITT: la dramaturga i directora uruguaiana Jimena Márquez va presentar El desmontaje’, un brillant i enginyós exercici escènic que es presenta en format de conferència i es complementa amb un documental i l’excel·lent interpretació de la pròpia Márquez. Sola davant l’audiència, entrecreua reflexions sobre l’essència del teatre i dades autobiogràfiques que refereix amb molta veritat, com els seus frustrats intents d’entrar com a actriu a l’escola de teatre -va ser rebutjada per raons qüestionables que desvetlla a l’obra-. Desplegant una notable vis còmica, insereix el mite de Dionís, critica l’aburgesament del teatre i, com a eix principal, va revelant a comptagotes l’experiència més rellevant de la seva carrera, fet silenciat que va agitar el teatre del seu país.

Totes les peces encaixen perfectament en un format conferencial que l’apropa al seu paisà Sergio Blanco (Covid 451) mestre de l’autoficció que investiga les vides dels altres per després ficcionar-les. Però la proposta de Márquez va per altres camins.

A l’audiovisual apareixen 12 persones del món teatral uruguaià, entre elles Gabriel Calderón, autor i director de l’excel·lent Història d’un senglar amb un magnífic Joan Carreras. Són testimonis de l’esdeveniment teatral esmentat que vertebra l’obra i les seves intervencions estan fragmentades per mantenir el misteri, que es va revelant com un puzle atrapant l’espectador a l’enigma. Una dramatúrgia audiovisual que, encara que refereix dades de l’escena uruguaiana, funciona com un ‘thriller’, despertant la curiositat i expectació a la platea. Tot flueix en aquesta proposta que, sota la direcció de Luz Viera, mostra el gran talent de Márquez, que arriba a emocionar-se i emocionar l’espectador. És imprescindible el pacte de silenci amb el públic. No es pot desvetllar res perquè no es perdi la màgia; només dir que la creadora, interessada a trencar les convencions, treu del barret de copa un truc inesperat.

A l’ampli i premiat currículum de Jimena Márquez figura com a lletrista de carnaval i és a les comparses on ha pogut complir el seu somni de ser actriu –va estar gairebé dues dècades sense pujar a un escenari teatral–, i ara ho compleix en aquesta conferència performativa. El títol, ‘El desmontaje’, fa referència al terme empleat a Llatinoamèrica per a les trobades amb el públic en què els creadors revelen els secrets de les seves obres i els processos creatius. Una pràctica que, segons la dramaturga, conté per si mateixa una teatralitat destacada. Diu que en els ‘desmontajes’ que ella ha presentat la majoria dels assistents no havien vist les obres que es tractaven i aquesta aparent incongruència va inspirar la peça. Un espectacle molt recomanable on desmunta telons i la seva pròpia vida.