A Lluís Pasqual, que el 1992 va dirigir “El caballero de Olmedo” al Palais des Papes d’Avignon amb quaranta actors i onze cavalls, li van quedar ganes per tornar-lo a fer en la llengua original i ha escollit ara fer una versió senzilla i molt imaginativa. Donat que es va estrenar a Madrid i ara es fa a Barcelona, els actors són de la Jove Companyia Nacional de Teatro Clásico i de la Kompanyia Lliure amb la presència sempre important i significativa de Rosa Sardà en el paper de Fabia. Els actors que són sempre damunt de l’escenari, asseguts i, sense cap altre decorat, evolucionen en els seus papers.  “El Caballero de Olmedo” és una de les obres més representatives del Teatre Clàssic Espanyol del Segle d’Or, que va ser escrita a començaments del segle XVII. Es un drama d’amor però que té com a base una rivalitat en l’amor i el destí. La jalosia, les intrigues i l’ambient de Medina, on es celebren curses de toros, la rivalitat entre Don Alfoso i Don Rodrigo per l’amor de Dª Inés. El ridícul que fa Don Rodrigo davant del toro i que, davant de Dª Inés ha de ser salvat pel seu rival en l’amor, Don Alfonso són el nucli d’aquest drama del destí. La versió de Lluís Pasqual que parteix de la de Paco Rico, ha conservat tot el text, tret de vuit minuts i ha afegit l’escena final. Tot es basa en el flamenc, la guitarra, el ball, en un moviment escènic molt brillant, amb una música molt ben armonitzada amb les escenes. No és tant la història de la comèdia de Lope de Vega el que més interessa. De fet, sovint no entenem del tot el desenvelopament de l’acció, però tot el conjunt constitueix un espectacle viu i brillant , potser amb tocs lorquians que fa lluïr els actors i actrius, els cantants de flamenc i els músics i on, evidentment, no és indiferent la presència de Rosa Sardà com alcavota i pivot de molts moments. Brillen Mima Riera, la protagonista, el “graciós” Pol López, també Francisco Ortiz,….I sobre tot, les veus i guitarres de Pepe Motos i Antonio Sánchez, i també les percussios i el “cajón” que donen ritme a les escenes de la baralla. L’espectacle, de 80 minuts de durada, no és per amants del teatre clàssic espanyol, però sí que ho és per amants del teatre, modern, dinàmic i creatiu.