• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • El bar que se tragó a todos los españoles
  • /
  • La sotana que va sortir de l’armari
CRÍTIQUES
El Bar Esp
Ramon Oliver
PER: Ramon Oliver

VALORACIÓ

9

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

La sotana que va sortir de l’armari

Publicat el: 5 de maig de 2021

CRÍTiCA: El bar que se tragó a todos los españoles

Es diu Jorge, quan tenia 12 anys el van fer entrar al seminari, i ara que ha arribat a l’edat de Crist ( trenta-tres anys; us ho dic per si esteu una mica verds en temes evangèlics), ha decidit renunciar als vots sacerdotals. Quelcom no impossible ( el papa Joan XXIII havia facilitat les coses en aquest sentit ), però si notablement complicat. Especialment, si eres un espanyolet del 1963 nascut a un petit poble de Navarra, com ho era per aquella mateixa època el pare del dramaturg Alfredo Sanzol, Aquest pare, les coses que va explicar, i les coses que es va callar, es troben a l’origen d’aquesta estupenda faula amb format de ” road play ” que recorre com si res els espais oberts de Texas, arriba fins a la California dels anys 60 en la qual podies trobar-te fent el ridícul amb la cara pintada al pitjor estil “blackface” davant del reverend Martin Luther King, i de tornada al vell continent, acaba mostrant-nos amb humor delirant i salvatge les cloaques vaticanes , en un episodi que si no fos tan divertit, faria fins i tot tremolar al Michael Corleone d’ “El Padrí. III” .

I tot plegat, sense sortir mai d’aquest bar tan espanyol i alhora tan viatger que adopta les més variades formes escenogràfiques sense perdre mai del tot la seva inconfusible fisonomia. Sanzol aconsegueix que per la barra d’aquest bar hi passi a ritme ben àgil el costumisme més genuí  revisat de la forma més personal . I la parrafada alliberadora amb tocs mig poètics, administrada amb prou talent com per a evitar la pedanteria que podria prendre en altres circumstàncies. I l’evocació del pes feixuc d’aquella Espanya terrible i dictatorial que li havia fet creure a bona part de la seva població – a cops de repressió, censura i execucions – que allò, era la pau. Mentre en Jorge ( un excel·lent Francesco Carril) intenta alliberar-se de la sotana, la comèdia de Sanzol -tres hores que passen d’una volada- s’allibera d’esquemes prefixats per tal d’oferir-nos una mena de gran fresc itinerant de tota una època… que potser continua estan massa present a la barra de masses bars. 

CRÍTIQUES RELACIONADES / El bar que se tragó a todos los españoles

TÍTOL CRÍTiCA: El bar de Sanzol

PER: Ana Prieto Nadal
Ana Prietofotoacademia1 445x444
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Massa portes i sotanes

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Secrets de família rere la barra del bar

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: La nostàlgia que cap dins d’un bar

PER: Martí Figueras
Martí Figuerasquadrada
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat