El primer projecte de creació premiat amb el Delfí Colomé s’ha estrenat a la fira Mediterrània. La nova lectura que li han donat a les coreografies dels Bastoners és interessant. sobretot, incoporant la sonoritat i plasticitat de txalaparta basc. Els moviments rítmics i sonors han guanyat ensignificat quan s’alternen accions de grup amb altres de parella. Quan els bastons passen a construir na geografia concreta en l’espai, de relació de diferents ballarins (sense que aribin a prendre forma de personatges). La combinació és vistosa (també un vestuari que respira una paradoxal uniformitat personalitzada) i remet a un univers popular i folkloric que ha fet algunes passes més enllà. Al Sismògraf, una de les seves primeres presentaicons, semblava que hi creixeria molt més el format acrobàtic, quasi circenc. No s’ha desenvolupat prou, finalment. Així, el resultat és un bon exercici de regeneració folklòrica però sense atrevir-se a saltar als marges i empaltar-se d’altres disciplines. Però hi ha ball, frescor, joc i puntes de personatges expressant-se a través dels cops de bastó.