Els Farrés Brothers són uns mestres en fer un espectacle de titelles empàtic. Ja no hi ha el compromís valent dels primers muntatges (OVNI, per exemple), però demostren el seu domini en sintonitzar amb un teatre familiar i escolar que, sense ser comercial, s’adapta als gustos de la canalla i dels programadors, que no és poc. És cert que aquestes Dues ales deixen a l’aire fantasiós l’evidència de la desaparició. Si el Museu del temps convida a enterrar en caixes de metall records personals que esdevenen comunitaris a la població, el protagonista (Guillem) és aquell veí venerable, solitari com el gat. De costums calmats, es converteix en una mena de rellotge emocional que indica en quina part del dia surt al jardí, rega les plantes o fa una migdiada a l’ombra de l’arbre. La conversa breu però buscada del nen amb el veí (“tinc 88 anys com tu, un 8 a cada cama”) genera un instant autèntic, en el que el nen se sent autònom dels pares. El conflice arrenca quan en Guillem descobreix unes ales al seu jardí, que ell no ha plantat. Impossilble descobrir si són d’algú altre, que les trobi a faltar!

Les ales que creixen a redós de l’arbre són cada cop més presents. El veí no recorda quan van començar a despuntar, però acaba entenent que han nascut dels records.. Diu la cançó que els dracs viuen per sempre, però els nens es fan grans. Doncs, els avis acaben sucumbint a la vellesa. La fantasia fa que el venerable vellet, simpàtic, mig despistat, mig metòdic trobi una sortida amable a un oblit i silenci que no sembla l’hagi afectat.

La peça commou a la canalla i connecta des de les frases curtes, els moviments lents, les repeticions de les accions, i una certa sorpresa amb una escenografia que té fins a quatre posicions, del realisme a l’oníric. Els titelles són amables, tendres, dels que agrada abraçar amb escalf. Ara, la peça òbvia cap capa adreçada als adults, que només poden sintonitzar-hi des del seu jo de la infància. El relat vital és curt i un punt naïf. Eficaç i tendre, però que desaprofita l’oportunitat de plantejar una conversa crucial entre fills i adults.