Melissa Guex dialoga amb el ritme de la bateria. Pica a terra rítmicament i allarga braços fent contorsions amb l’espatlla. La interacció amb el públic és, sovint, per fer-lo moure i ballar pel passadís O per les tarimes al capvespre. Els focus i els fins de colors van guanyant presència (oi que els canons de fum traçaven la bandera palestina?, es preguntaven els espectadors a la Casa Alegre de Sagrera).

Puntualment, és el públic el que s’anima a aplaudir quan la peça guanya en sonoritat i intensitat. No arriba a contagiar-se a ballar, però seria una opció viable (probablement, per això les tarimes permetrien no perdre la presència de Guex). La ballarina no perd la verticalitat del moviment, i aguanta amb força la connexió amb el bateria. Energia incessant.