Brodas tornen amb un espectacle positiu, dinàmic, en el que ballen més i salten menys. Tot i que la seva base segueixi sent el hip hop, hi ha un dispositiu tecnològic de llum que reforça molt més el seu moviment que no pas les acrobàcies del be bop (que hi continuen sent, però molt més puntualment). Els aparells lumínics transformen el moviment en figures, donant un pas al plantejament de Roseland musical a Geometria. De fet, la interacció de la il·luminació amb els dispositius que tenen al pit i als braços ensenya una generació evolucionada de l’artesania de Marcel·lí Antúnez. No hi ha dibuixos ni éssers inspirats en El jardí de les delícies d’El Bosc, hi ha gargots, una mena de boira il·luminadora que sempre juga a favor de donar llum i flow a l’audiència que, puntualmenrt, hi acaba intervenint sense moure’s de la platea.

Brodas segueix amb el seu hip hop positiu, empàtic, de somriures amplis que connecten molt bé amb el públic per la seva espectacularitat. Ara, el dispositiu lumínic va molt més enllà de propi cos com a BR2 i li dona una certa profunditat a una coreografia, que fins ara, sempre havia estat espectacular però plana.