Aquesta comèdia romàntica musical situa dos personatges antiherois en una festa d’aniversari de la graduació. Una mena de trobada de vells alumnes, per veure com han anat prosperant (o no) respecte allò que apuntaven després de l’examen de Selectivitat. Tots han tingut temps d’acabar la carrera i d’entrar al món professional. Són membres de la generació Z que s’ha anat empassant bona part de les crisis que van en cadena, en el seu teòric accés al món professional. Ara, però, tornen al pati de l’Institut i procuren guarir-se de les ferides i els desenganys.

Tothom que rep una invitació per a recordar vells temps i hi va és que busca alguna cosa. Potser reforçar la seva identitat, potser celebrar els èxits dels amics i els fracassos dels enemics. Potser un amor que es va quedar per desenvolupar-se. El que és segur és que, el més convenient, és escapar-se el més aviat possible d’aquella bola de nostàlgia que simplifica i sona sempre superficial. L’Adrià i l’Anna, freaks dels musicals, es troben i (veient que la Judit no vindrà) decideixen escapar-se a un karaoke. Això serveix per refer una relació que havia quedat refredada. I que, qui sap, si podria reencendre’s. I qui sap si els dos busquen això, precisament.

El Maldà és un lloc ideal per a aquests musicals de petitíssim format, de piano i dues veus. La ingenuïtat dels 17 anys ha quedat enrere, però encara hi ha dosis d’entusiasme que encenen com una guspira tot un castell de focs. Tornar al pati a trobar els vells amics permet un viatge (com els flaixbacks que es produeixen a l’escena). En realitat, la peça és molt esquemàtica amb situacions (d’un tendre patetisme que desemboquen en una cançó que pinta el quadre però que, en general, no fa avançar l’acció). També té una presència mínima el pianista (que podria sumar-se a la dramatúrgia, amb el joc metateatral d’estar dins i fora de la història a la vegada). Altres peces que han evocat a la retrobada d’exalumnes tenen molta més amargor. És el cas de Recreo o Here comes your man. En aquesta ocasió, no hi ha venjances velades. Només el desig de recomençar tendre.