Disculpa si… (premi Talia 2024 al millor espectacle de circ) sap conciliar amb elegància la coreografia de circ (amb uns portés acrobàtics molt pensats per al pes de la dramatúrgia ) i un relat sobre la difícil relació d’una parella. L’atracció innata que senten topa amb les convencions socials i, per aquest motiu, forcen, un distanciament social.

Presenten el relat amb les claus del cinema, com si la troballa (l’un arrapat com si fos la motxilla de l’altre) avancés fotograma a fotograma, amb una plasticitat exquisida i amb una imprescindible compenetració i un notable exercici de força i equilibri. La vergonya a ser apartat de la classe menys tolerant, sembla que ha de trencar aquesta relació que, sigui com sigui, es va reproduint per una física bàsica que determina que el pol negatiu imanta el positiu. I viceversa.

En el complex exercici de sortir de l’hegemonia social hi ha la necessitat de sentir-se lliure i bé amb un mateix. La descoberta perjudica una plenitud personal. I, més enllà de la tolerància que ha d’aprendre la societat també és indispensable el canvi de consideració d’un mateix. De la por a la diferència, de l’amenaça a ser assenyalat, es viatja a la llibertat de sentir-se bé amb les decisions preses. Un veritable treball interpretatiu que se suma a l’enorme sensibilitat i equilibri circense.