Pere Hosta és un clown que guanya amb les distàcies curtes. Ja va demostrar la seva capacitat de connectar amb elpúblic, de fer-lo entrar en el joc, sovint sense quasi fer servir ni una paraula en títols com Postal express o Open door. És un humor de traç gros, en què s’interpel·la el públic contínuament. En realitat, ere hosta ho podria fer amb un imperdible o una agulla de cap. Però, per a ser vist com a artista de carrer juga amb alguns elements que ho evidencia. Ara, trasllada la seva finestreta de funcionari desganat (o de poca traça) pel carrer. Dona tanda, controla l’horari amb una puntuaitat suïssa i atén les trucades dels seus caps que el recriminen que no ha tancat ni un sol expedient. La peripèca de de clown august, d’antiheroi que li agradaia ser eficient però que es distreu contínuament.

L’estrna d’aquest show, que compta amb anar obrint tots els calaixos de l’element central i un esclat final són, en realitat recursos per anar interactuant amb el púbvlic. A Iguialada, no es va poder fer al carrer (per la Covid) ni tampoc a l’aire lliure (pel vent) i es va traslladar a l’interior d’un pavelló. El púbnlc, en comptes de ser el vianant d’un dissabte a la tarda, era gent asseguda en una cadira. Però, tot i així, Hosta (que també treballa com a pallasso d’escenari amb muntatges com Pájaru, per exemple i sovint acompanyat de Toti Toronell: Diòptries, Escargots). els arrenca de la passivitat i els connecta a una història prima, caricaturitzada, però que diverteix per la seva frescor i la capacitat d’aguantar l’acudi. hosta domina la pausa per fer esclatar la ariallada sense que ningú marxi ensopit.