Inspira Teatre presenta un nou muntatge de tres noies construint una història sense paraules però amb les tonades de les cançons populars. No son temes que la canalla conegui però sí que són prou rítmiques perquè les aprenguin ràpidament. I els pares refresquen la memòria. El problema és que les cançons són intereprades desvinculant-les de la seva òpera original i, d’aquesta manera, es desaprofita l’oportunitat de construir una història amb referents coneguts alhora que es forma l’oïda de la canalla en referents clàssics musicals, que ja coneixen els pares. 

La trama, senzilla peò efectiva, se situa en una mena de golfes o magatzem, ple d’escombres, fregones i caixes misterioses. Hi ha un efectiu treball de gest però falta trobar accions més novedoses que trenquin amb els clàssics caroussel, autodexocs o perruques a base de fregones. Sí que és lluït el final, un cop d’escena molt bonic que permet imaginar que aquests estranys protagonistes (que no és hora de desvetllar) arriben a un lloc somniat. Acabada d’estrenar, caldria revisar bastant els fonaments per poder extreure tot el suc d’aquest univers que saben mostrar amb quatre idies inicials ben trenades i no obviar que el ritme de gag ràpid és cabdal per a la sorpresa.