CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
La Mandona comença amb força fent visible, l’invisible
Publicat el: 25 de novembre de 2014
CRÍTiCA: Desdèmona
Les dones al poder, criden des de La Mandona. Trenquem les regles, expliquem altres històries. Han nascut en el boom de noves companyies i tenen ganes de picar cada pedra que faci falta per marcar el seu camí. Potser per això, els va captivar la “Desdèmona” de Paula Vogel, on els personatges femenins d’Otel·lo (que Shakespeare considerava circumstancials) són els protagonistes.
Bianca, Emília i la mateixa Desdèmona viuen oprimides en un món dominat pels homes i, cadascuna a la seva manera, lluita per trobar llibertat. Malauradament, els de La Mandona ens adverteixen: l’ombra del sistema –que tot ho controla– és molt llarga. El dia que hi vam anar, Sara Espígul brillava amb matisos amb la Dedèmona capritxosa i Gemma Martínez i Maria Ribera es repartien els moments còmics.
La Mandona tot just acaba de néixer, però li augurem molts quilòmetres.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Desdèmona
TÍTOL CRÍTiCA: Experiment dramatúrgic honest amb una visió fosca de la ingènua Desdèmona
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: No hi ha incompatibilitat en partir d’una tragèdia per crear una comèdia
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
8