Una primera peça de maduresa, amb temps i recursos ben aprofitats. Una proposta que vol transgredir els límits de l’estètica convencional per investigar sobre allò kitsch i cursi a partir de la referència als “new Romantics”.

Vaig gaudir molt la interpretació de tots dos (Amaranta Velarde i Guillem Jiménez) i el desplegament dramatúrgic de la peça a través de la imatge. Potser es plantejàven massa idees sense temps per desenvolupar-les prou, però en qualsevol cas, una bona senyal de la creativitat de l’autora.

Amb ganes de veure’n més.