Jimmy González signa un treball tant breu com intrigant. La seva aparició al cabaret, en la sessió de dissabte va ser molt breu. No sabem si va venir motivada per la humitat que impedia fer exercicis de risc sobre un linoleum que patinava. Un exercici que és com un cop de puny. D’impacte. Que sap alternar el seu joc acrobàtic més circense amb un aparell que genera dramatúrgia (el fang). és un treball molt breu però que coincideix amb altres peces en què el fang també ha estat revelador i, en alguns casos, fins i tot, utilitzat en un sentit metafòric, que els transubstancialitza com si representés la humanitat. Fent un repàs breu venen, al cap, tres peces: Fang, de Quim Giron, Socarrel de Roberto Olivan i Paso doble (Festival d’Avinyó, 2006) de Josef Nadj amb Miquel Barceló.