Breakdance per a combatre les diferències. Acrobàcies per superar les amenaces i les pors. I la seguretat, pretesament, institucional. Aquest treball de la Compagnie Dyptik és clar i directe. Sap trenar molt bé l’evolució de la coreografia per alternar els solos dels breakers i els números corals. D’aquesta manera, hi ha un ritme trepidant constant. Evidentment, això es pot realitzar gràcies a què es tracta d’una companyia nombrosa i que destil·len diferents moviments per exportar emocions i reaccions de les persones que se senten limitades per una tanca. Si la Fura dels Baus pretenia convertir  en rivals el públic que separava a M.U.R.S., en aquest nou treball empatitza amb els que es necessiten sortir del seu racó de miseria i, poster, violència. El públic acaba enfrontat a la tanca, mirant-se. Sense enemistar-se i amb la sensació que la tanca els impedeix moure’s lliurement. Els del Nord tenen necessitat de viatjar al Sud i viceversa. Sense més llenguatge que el moviment acrobàtic (la majoria de les vegades) empatitzen amb el drama de la migració, de manera similar al teatre documental de verbatim de Mos maiorum.Un treball per a ujn segment de públic molt ampli per la seva energia i que exposa una situació que ningú voldria viure, sense dramatisme, però amb la cruesa del hip hop.