Xavier Bobés és com el bruixot de la tribu que a l’entorn del “foc sagrat” d’una taula rodona condueix cinc espectadors per funció a un viatge iniciàtic carregat de poesia “escènica”, emoció dramàtica i contingut històric. Amb gairebé mil sessions a l’esquena (per tant, cap als 5.000 espectadors), Bobés oficia aquest ritual de la memòria amb la minuciositat de l’entomòleg, la finesa del miniaturista i l’exquisida delicadesa de l’orfebre. És un treball que va encetar com a artista resident a L’Animal a l’esquena, el centre de creació radicat a Celrà, un lloc on el mercat de fotografies i objectes de dècades passades no és prohibitiu com als Encants de Barcelona. I és que la matèria primera amb què Bobés construeix els seu íntim i trasbalsador espectacle és feta de petits elements que han fet les delícies dels col·leccionistes comuns i corrents: clauers, calendaris, cromos, cupons, segells, fitxes, monedes, insígnies… tot allò que hom acumula al llarg de la vida i que un dia, si no ho ha llençat abans, quan ho retroba -en una capsa de llautó o de sabates- li permet evocar episodis, imatges, emocions que el temps ha evaporat, però que el subtil art escènic de Bobés és capaç de fer reviure amb una intensitat inusitada. Ha passat per diversos Festivals com el Grec, Temporada Alta de Girona, Noves Tendències de Terrassa, Granollers, Barcelona (Mercat, TNC, Hiroshima), i ara recala al FITT Noves Dramatúrgies de Tarragona, en un racó del Teatre Metropol on ara resideix temporalment Sala Trono, organitzadors d’aquest Festival fresc i innovador. Fins dilluns, en sessions diàries a les 12, a les 17 i a les 20h. La música, amb tocadisc i vinils, marca el ritme vertiginós amb què se succeeixen les imatges, les endevinalles, els records, els llamps d’inspiració que electritzen els partícips, tot plegat escandit com en una mesurada partitura que fertilitza prodigiosament la imaginació dels entaulats. L’aclaparadora art de Xavier Bobés, que just ens acaba de sorprendre al Festival Grec  amb un altre trajecte de memòria històrica a través d’andròmines documentals, fa de Cosas que se olvidan fácilmente una experiència que l’espectador no oblidarà mai.