• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Corsé. Clara Peya
  • /
  • El “Corsé” de Clara Peya és la meva cotilla, la nostra
CRÍTIQUES
03 16clara Peya®silvia Poch (1)
Carme Canet 256x256 Resize 240x240
PER: Carme Canet
Per abraçar Per estremir

VALORACIÓ

9

ANAR A FiTXA DE L’OBRA

El “Corsé” de Clara Peya és la meva cotilla, la nostra

Publicat el: 5 de juliol de 2025

CRÍTiCA: Corsé. Clara Peya

Clara Peya té moltes lluites, internes i externes. I els qui la coneixem sabem que lluita contra i per totes. La seva petjada artística és profunda, arriscada, compromesa, mai, mai superficial.

Els seus dubtes són els nostres. Els seus anhels són els nostres. Però ella ho explica component i interpretant. Ho viu 24 hores al dia sense descans. (Havia de posar un número, Clara)

En el darrer dels bolos de Corsé (jo n’he vist 3) intueixo que la Clara va poder ser feliç convidant els qui estima, els artistes que fan del seu art un art gairebé sublim. Ben segur un art que emociona fins extrems inexplicables.

Aina Zanoguera i Carmen Aciar, que l’han acompanyat en aquesta gira són immillorables, unes veus delicioses, tranquil·les i enèrgiques. Els músics Adrià González i Didak Fernández complementen increïblement la música de la pianista. Un equip amb una química d’un altre planeta.

Les veus de Mariona Castillo, Sílvia Pérez Cruz, Albert Pla, Salvador Sobral, cadascuna diferents, van ser còmplices de Peya, de la seva música, del seu discurs.

La Clara és una explosió de dolor, d’amor, d’angoixa i de vida. La Clara posa notes, i ritmes, i silencis als quals no tenen possibilitat de ser escoltats. El plor de les mares, els descreguts, els torturats a les guerres.

Si la música es balla fins a no poder més, si emociona a nivells estratosfèrics, el concert “Corsé” és art escènica. Per què sempre, darrere hi ha Ariadna Peya, coreògrafa i germana de la Clara, que amb la seva mirada i creativitat col·loca els cossos allà on llueixen més, on fa més mal o més bonic. I per la ocasió va moure ballarins i cantants entre les pedres i els estels, els ocells i les granotes, de la muntanya màgica.

Les impuxibles són impossibles de clonar. Són dues ànimes bessones de diferent edat, que van ser parides per trencar-nos tots els esquemes, totes les creences, totes les seguretats, i donar-nos eines per reconfigurar-nos, acceptar-nos, canviar.

I la nit no va ser del tot perfecte. La Clara sap que la perfecció no és sana. Les quatre gotes que van caure ens van acariciar i refrescar. La il·luminació no sempre la vaig entendre. Però el Teatre Grec va ser testimoni d’un ritual catàrtic, on ànimes insegures, dolces o perdudes, van trobar, per una nit, una mica de consol, de pau, de tendresa, de desconcert gràcies a una de les artistes més inclassificables que tenim.

Clara, com dius a la cançó Ballarina (Mímulus, 2015) que vas dedicar un cop a la teva germana: “La dansa que em proposis m’agradarà segur”, jo et diria, que sempre “l’espectacle que em proposis m’agradarà segur”, i em trasbalsarà, i em commourà, i em tindrà estona, i dies, i tota una vida sacsejant-me per dins.

Les impuxibles són dues ànimes bessones de diferent edat, que van ser parides per trencar-nos tots els esquemes, totes les creences, totes les seguretats, i donar-nos eines per reconfigurar-nos, acceptar-nos, canviar.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Corsé. Clara Peya

TÍTOL CRÍTiCA: 2.000 persones absorbides com a “Pluja”

PER: Jordi Bordes
Jb Defi

Per abraçar

Per estremir

VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat