Cop fatal (Coup fatal)

 Impactant fusió. Coup fatal , un espectacle que mescla el barroc amb l’explosiu ritme africà, va agitar  el festival Temporada Alta. La coreografiada recreació d’àries enllaçades amb el jazz, el pop-rock i la música tradicional congolesa, servides amb una contagiosa energia, van posar dret un públic que no solament va aclamar els artistes sinó que va llançar crits de « merci » per agrair-los el regal d’aquesta experiència tan excitant. I és que la intensitat del voltatge d’aquesta exuberant producció va disparar el corrent elèctric entre l’escenari i les grades.  Aquest projecte va néixer després de l’èxit aconseguit el 2009 a Kin-shasa amb Pitié!, muntatge del coreògraf Alain Platel que comptava amb el músic Fabrizio Cassol i l’impactant contratenor Serge Kakudji, que amb tan sols 25 anys ja és un artista consolidat en l’òpera. La idea era programar un recital del cantant al seu país natal però entroncant el seu art amb les arrels africanes. Una prova amb talents locals per revisar la seva disposició de treballar amb música barroca va rebre un entusiasmat sí de tothom.  El guitarrista i arranjador Rodríguez Vangama es va incorporar després com a director de la formació. Després d’una gira d’èxit van entrar en joc Platel i Cassol, i Coup fatal es va convertir en un espectacle majúscul. La música i el ball de la mescla, encaixada en una escenografia de caixes de cartró, ofereix un missatge d’esperança a favor de la convivència entre diferents cultures.  Estèticament és un muntatge muy reeixit, amb la força colorista del vestuari d’aquests dandis africans. Vivaldi, Gluck, Bach i un meravellós Händel adquireixen una atmosfèrica dimensió en la cristal·lina veu de Kakudji, acompanyada per la varietat rítmica africana, sense oblidar interpretacions com To be young, gifted and black, de Nina Simone. Memorable el solo d’un artista en el fons mentre els músics acompanyen el contratenor. I un gran final amb l’ària Lascia ch’io pangia com a expressió del dolor de tot un continent. 

S’anunciava Coup Fatal com una obra que trenca amb els gèneres: Un concert de cor? Un espectacle de dansa? Una òpera barroca? Una indefinició que enlluerna, al mateix temps que genera dubtes. Després de la sensible Gardenia també a Temporada Alta i Tauberbach al Grec, Alain Platel arriba de nou disposat a enfonsar les estructures.Pots llegir la crítica sencera en el següent enllaç: