Contes de la Mediterrània de les germanes Baldufa

Les dues germanes Baldufa, encarnades per les dues actrius de l’espectacle, es troben a bord d’un vaixell de paper, i per entretenir-se, mentre esperen arribar algun lloc on trobar aigua dolça (‘sembla mentida, voltades de tanta aigua, i no podem beure!’), ens expliquen alguns contes que han conegut anant de viatge pels països del Mare Nostrum, que deien els antics. El primer, lògicament, un que explica perquè la mar és salada (que sovinteja en espectacles familiars), i uns altres sobre sirenes, déus de l’Olimp, dames recloses en torres al bell-mig del Bòsfor, pirates gens ferotges…. Una cosa que crida l’atenció d’aquest espectacle, que gosa durar 60 minuts, quan la majoria no depassen els 45 o 50, és que afronten temes força didàctics, com ara geografia, història o mitologia amb gran naturalitat. També la senzillesa de la proposta escènica, i que alhora resulta prou atractiva, colorista i perfectament suficient per a proporcionar un entorn  correcte per a cadascuna de les històries. Però el més destacable és un guió enginyós, i especialment la talentosa interpretació de totes dues actrius, plena de ritme, gags divertits per a petits i grans (sense arribar al gènere clown, o sí?), convincent i sense escletxes, plena de recursos artístics per fer difícil l’avorriment del espectacle. I si un s’assabenta que una de les membres de la companyia, ha estat substituïda sense que es noti el desequilibri que seria lògic en una situació així… doncs res, que un es treu el barret. De totes les sorpreses de l’espectacle, un es queda amb una sensual dansa dels 7 vels, executada amb tota naturalitat per a un públic familiar per una de les actrius, i la presència sense complexos de titelles i personatges curosament construïts, enriquint el repertori interpretatiu. Les meves felicitacions a la companyia. També a l’actriu titular que no hi era, per la seva propera maternitat.