Vist a FETEN (Gijón) 2012

Per a mi, un espectacle
senzillament magistral. I no només en la utilització de la projecció de
vídeo, que combinada amb les ombres corporals, es sincronitza de forma
precisa amb la feina de les dues actrius-ballarines: la perfecta
utilització de la dansa com a recurs expressiu, el no renunciar a la
utilització de la paraula, petites perles escèniques com un joc de
‘mirall’ entre les dues intèrprets (per necessitat molt semblants
físicament), i sobretot, pel joc inacabable amb les lletres (consonants,
com diu el títol), donant lloc a un poema visual, que recorda
l’espectacle antològic de Jordi Bertran i a Brossa. Però tranquils, que
no és una imitació. És un espectacle -molt- original pensat per a nens i
nenes, també de curta edat, encara que els que més poden gaudir-lo són
aquells que ja saben llegir, i aquells que entenen tot el joc de
transformar lletres en milers de coses diferents i insospitades. 45
minuts de precisió i creativitat a parts iguals.