Insectotròpics presenta a “Compra’m”, un artefacte complex de digestió ràpida però no necessàriament fàcil. La juxtaposició d’il·lustracions (gràcies a la tècnica dels chroma), vídeo i interpretació de les protagonistes (Lulú i Pandora) basteix un vestit barroc, carregat d’imatges amb màximes contundents (“la felicitat és eterna; tu, no”) que permet veure, pla a pla, la majoria de les accions en pantalla. La reina Pandora abdueix els que persuadeix a partir d’una caixa màgica que sembla que ha de poder satisfer la felicitat però que només serveix per augmentar la cobdícia d’aquesta bruixa malèvola i persuassiva. El muntatge compleix notablement el repte d’inaugurar una edició de Fira Tàrrega ambiciosa.

On segeixen excel·lint els d’Insectotròpics és en aquesta capacitat de barrejar l’artesania (art plàstic, interpretació en directe) amb la tecnologia. Fa olor a una nova fura dels Baus perquè sap manteni un equilibri entre la tecnologia i l’artesania. És un plaer veure com elaboren uns cartells impactants, clars i contindents, que en segons destrueixen. La seva iconografia valdria per decorar tot un centre social autogestionat que coincideix amb el seu discurs contrari al capitalisme. Les seves pantalles s”autodestrueixen en segons. Tot es fa en directe i es mostra al públic (semblant als treballs de grups molt més minoritaris i de culte com son Agrupació Sr. Serrano o Macarena Recuerda…). La diferència és que insectotròpics afronta el gran format sense complexes. Amb moviments que involucren una desena de persones.. amb músics (Za!) que toquen en directe i entren en el joc videogràfic. 

El mercat global no sap entendre les diferències entre els individus ni les comunitats: tots són consumidors a qui delectar amb una felicitat més efímera encara que la vida d’un ésser. És molt agradable sentir a cau d”orella que un àngel t’espera, et convida, et venera però tot es desfarà com un castell de cartes. Una altra cosa és que la caiguda a la massa informe que segueix enganyada pel soroll provoqui algun remordiment de consciència.Lulú segueix ballant, acceptant el nou rol del ball, El seu mussol blanc ha desaparegut (s’ha fos a negre per tall en la terminologia audiovisual) com també l’àngel que, sembla, la deuria acompanyar: ella ha pujat fins al gratacel de Pandora i se sent algre ballant amb un logo estampat a la front, com els seus companys.