Com els grecs, el text del polifacètic Steven Berkoff estrenat el 1980, de tan vigent sembla escrit ara mateix. El context, però, és la Gran Bretanya de finals dels 70, l’anomenat hivern del descontent de vagues constants, atur desbocat i govern laborista despistat fins perdre el poder davant Margaret Tatcher. Berkoff escull un elegit, Eddy, amb qui trena la història modernitzant el mite d’Èdip i traspassant tots els límits. (…)

El director Josep Maria Mestres ha encertat de ple en aquesta posada en escena que té la farsa com a motor i quatre intèrprets majestuosos per seguir un ritme de màxima exigència, compartida pel públic que es veu xuclat per un huracà de discurs. Pep Cruz constant des de l’inici com pare obrer jubilat; la mare, Mercè Arànega, excepcional el rol de l’esfinx feminista pel qual serà recordada en aquest muntatge. Sílvia Bel fa les giragonses oportunes per abandonar la filla adolescent i atrapar el personatge de Doreen, dona de l’Eddy, en una evolució que li va a favor per mostrar la seva versatilitat.

Tots tres intèrprets giren al voltant de l’astre protagonista, Pablo Derqui, que té la virtut de la generositat. Aquest Èdip modern és un dels treballs més complexos de la seva carrera i una oportunitat única per captar la seva màxima virtut com actor: la precisió. (…) L’excel·lència del muntatge es completa amb l’escenografia a mida per al Lliure de Gràcia que signa Clara Notari i fa el ple amb la il·luminació d’Ignasi Camprodon. (…)

Com els grecs és un dels millors muntatges d’aquesta temporada, un viatge violent des de la foscor d’aquell hivern de fa quaranta anys, a l’actual lluminositat de filtre neofeixista al galop.