Si Shakespeare aixequés el cap, jo crec que l’entusiasmarien les propostes de Parking Shakespeare. Bona dicció, declamació i projecció de la veu, ritme escènic, proposta i adaptació popular. Més de 23 personatges apareixen a l’original, més de 20 espais, el que vol dir vestuari, attrezzo, i música per guarnir tot plegat.

La direcció de Jenny Beacraft és perfecte. La interpretació de tota la companyia, que ja us dic jo que tenen la fórmula de l’èxit, és molt divertida. PKS són molt bons i s’acompanyen de bons actors, com Lluís Oliver, que fa un clown espectacular. I tot sigui dit de pas, els resums de la història i dels personatges que va intercalant són genials!! Per què si alguna cosa té Shakespeare, és que arriba un moment que ja no saps qui és qui i què li passa.

I PKS són crítics també amb Shakespeare. Quan quelcom que el pas dels anys ha deixat obsolet, o inadequat, ells ho qüestionen. Què vol dir que les dones són l’esca del pecat? Doncs ho diuen en veu alta li passen la responsabilitat del text a l’autor, deixant clar que això ja no toca.

Aquesta obra, com La tempestat que podem veure encara a La biblioteca, és de les darreres que va escriure Shakespeare. Les anomenades Romances o Romanços. Per què tot i tenir l’estructura de tragèdia tenen un final feliç. Us torno a recomanar el llibre de Jordi Coca “El teatre de Shakespeare en el seu context” d’Edicions de 1984 i l’Institut del teatre. Dona moltes pistes de com eren les coses quan Shakespeare escrivia, i permet entendre-ho molt millor.

Ei!! No us perdeu aquest “Cimbelí”, és un bon vodevil a la fresca, fresc i que refresca la història de la dramatúrgia shakespeariana. Apta per a tots els públics, fins als més menuts!!