Coreografia narrativa de confiances amb el personatge extern. Habitualment, la imaginació converteix els extraterrestres en una amenaça a l’equilibri natural (assentat en una relació desigual entre la majoria de la població i la minoria dels privilegiats). Probablement, aquesta sensació de perill ve propiciada pels que tenen por a perdre el seu status i transforma en agressivitat les aproximacions vingudes de l’espai. En la comunitat que balla, des d’una aparent felicitat, hi emergeix un interès per una petita tripulació que els observa i els ensenya afinar per saltar de pantalla i accedir a un món superior. No hi ha menysteniment però sí una relació estranya perquè els nouvinguts tenen un codi de moviment més aviat mecànic, robotitzat, que s’estova amb la veu però continua sense ser humà. També es percep un vestuari que ha evolucionat d’aquests tres personatges: per sobre dels vestits de fil amb fragments de punt, hi ha una mena de capa/abric llampant, de color de lluna plena.

La comunitat no recela gens dels nouvinguts; accedeix al seu joc i suma la veu al seu gaudi pel moviment. La dansa multiplica el contacte i la proximitat, s’obra a una civilització sense desconfiança i sense que, aparentment, els sotmeti a res més. El gaudi pel ball els apropa més a un paradís de confiances, d’aprenentatges, de construcció comuna des de la diversitat. Checking into Paradise ha superat la desconfiança de La guerra dels móns. L’univers de Nadine Gerspacher és positiu, dinàmic, de grans evolucions en el moviment i de continus intercanvis corals, amb duos i trios que despleguen accions paral·leles que fan una dansa optimista, esperançadora.