Canten Els Pets que les converses es desfan com el terròs d’un sucre al cafè a Bon dia. Doncs la filosofia d’autoajuda i de recerca a la felicitat també és tan soluble com els productes màgics per eliminar les taques a la pell del rostre. És evident que el patetisme funciona molt millor des d’un posat d’una certa autoritat, com la de Las polis. Aquestes dues ponents que, aparentment, presenten un curs d’autoajuda previ pagament de matrícula, pensen que el més eficaç és mostrar com han prosperat des que han sabut fer catarsi amb la música d’Ismael Serrano i que han fotut canya a tot allò que els atemoria.

La parella de clowns tenen uns perfils ben delimitats, des de l’augusta amb atacs d’una violència explosiva (la seva cantarella ens transporta a Javier Gurruchaga de la Orquestra mondragón (Viaje con nosotros) i l’excèntrica que supera les seves crisis amb un ingenu optimisme (un record per a Los Excéntricos de The melting pot pourri. La millor fórmula per provocar el riure de la societat contemporània, és a través del riure amb dues antiheroïnes que proven d’ensenyar el seu costat més cool, el seu instant fugaç d’èxit. El seu és un humor cínic com el de Las Glorias Cabareteras. Però en comptes de vestir-se de nit, opten per uns formals vestits jaqueta, que tant podrien dur unes hostesses d’una fira, com una agressiva directora general d’una empresa. El pentinat ja augura que la seva actitud no és pas massa pacífica, per moltes flors de Bach amb els que banyin els seus nervis.

El nom no fa la cosa. Però qui s’apuntaria a un curs per assolir la felicitat amb dues ponents que es diuen Consuelo i Socorro? No és massa casualitat que el tècnic apaga incendis es digui Salvador? Són detalls del text que demostra fins a quin punt la peripècia està ben tramada. Gags que escampen com piules de la revetlla de Sant Joan. La seva cantarella remet als monologuistes del jo, filòsofs de barra amb una lucidesa que s’esfuma tan de pressa com un glaçó de gel en un got de vermut.