Carmina Burana. Maria Rovira

L’entusiasme inundava la sala del Centre Cultural de Terrassa, i es transmetia del públic als artistes i a la inversa. Llargs aplaudiments es dedicaven uns als altres enmig d’una eufòria catàrtica, aquella que flueix quan les emocions contingudes queden lliures. Carmina Burana n’era la causa. Una proposta ambiciosa que agrupa dotze ballarins i més de cent vint cantaires pertanyents a les corals Cantiga, Cor Montserrat, Cor infantil Sant Esteve, Cor Vine de Terrassa, Massa Coral i Coral Nova Ègara, a més a més de la soprano Ulrike Haller, el baríton Germán de la Riva, el contratenor Toni Gubau i d’una petita formació de set percussionistes i dos pianos;  plegats interpretant sota la sólida direcció musical de Pep Prats. Maria Rovira té al seu haver una llarga professió com ballarina i especialment com coreògrafa. Autora d’obres que van ser representades pel seu grup Trànsit per després crear-ne per altres companyies com el Ballet Hispànic de Nova York i el Ballet Nacional de Cuba, entre moltes altres formacions. Últimament Maria Rovira ha fet un gir i emprèn un nou viatge. Ha dissolt el seu grup Trànsit i ha engegat un projecte engrescador: formar la Crea Dance Foundation, una fundació  sustentada per un grup de persones que aposten per un projecte que pugui créixer allunyat del vaivé polític i de la cotilla de les subvencions. Un encert de la presentació del muntatge és la distribució de les butaques que encerclen l’espai on es mouen els ballarins, fet que proporciona intimitat i una comunió entre els ballarins i el públic.   Una de les bases més solvents dels muntatges és sens dubte l’excel·lent música que Carl Orff va estrenar l’any 1937 adaptant textos goliards, terminologia que s’utilitzava a l’Edat Mitjana i que eren difosos per una espècie de trobadors, entre els quals hi havia clergues i estudiants murris.  Cançons que parlaven d’enamorament,  elogiaven la primavera o es burlaven de reis i papes.   Maria Rovira n’ha coreografiat vint-i-cinc utilitzant un llenguatge massa dispers d’estils, motiu pel qual l’obra reclama trobar un segell més unificador respecte al moviment. Per part seva, Andrés Morte ha aportat la seva no poca experiència teatral per afinar la dramatúrgia. Un seguit de fragments corals, de solos, trios...eren defensant de forma més que correcta per uns entregats i entusiastes ballarins, d’entre els quals destaca Keyvin Martinez, un dels protagonistes de Yuli, la pel·lícula que Icíar Bollaín ha rodat sobre la vida del famós ballarí cubà Carlos Acosta. Si bé la valoració global de Carmina Burana és digne i ha superat amb escreix les dificultats d’haver-se muntat  només en un mes,  l’obra es refermarà a mesura que agafi rodatge i arribi als nivells que es mereix, ja sigui per l’atractiu contingut com per l’equip artístic que l’integra.