Memorables representacions de Cançó d´amor i de guerra, ja no tan sols per l’espectacularitat del muntatge (quasi bé cinquanta persones en escena, cantants-actors-cor i esbart dansaire, una orquestra en directe, tècnics i maquinistes), si no a més per l´autenticitat que tot el conjunt respira. Un brillant homenatge a l´obra en la celebració del seu centenari i a la sarsuela  i al teatre popular català i els actors-actrius-tècnics, professionals i no professionals, que l´han mantingut i el mantenen en peu al llarg dels anys arreu de Catalunya.

Produccions Milnotes, en seu a Granollers ens ofereix aquest Festival de Zarzuela, del que ja ha confirmat la continuat el proper any,  amb tres grans muntatges cuidats en tots els detalls, amb un alt nivell artístic i musical i amb unes postes en escena contemporànies, sense trair l´esperit i la força d´aquestes tres joies del gènere (ja hem vist La corte de faraón i la setmana que ve gaudirem de La del manojo de rosas).

Cent anys d´una gran sarsuela, un clàssic

Va ser el primer gran èxit del compositor valencià, i possiblement l´obra més famosa i que més segueix representant-se de Rafael Martínez Valls (Onteniente, 1895-Barcelona, 1946). Va comptar amb un bon llibret escrit per Lluis Capdevila (1893-1980) i Victor Mora (1895-1960), dos escriptors i dramaturgs amb amplia experiència en el camp escènic. Es va estrenar el 16 d´abril del 1926 al Teatre Nou (ja desaparegut, Paral.lel-Nou de la Rambla, mateixa andana del Teatre Apolo). Va tenir un gran èxit immediat. Va estar tres anys en cartell i representant-se a l´hora a altres teatres barcelonins (Tívoli, Bosque, Pompeya i Olimpia) i es van fer més de dues mil funcions. Es curiós que amb petites modificacions per la censura fos acceptada en plena dictadura de Primo de Rivera. A l´era franquista va estar absolutament prohibida.

Protagonista l´Orquestra.

Sarsuela, amb tocs operístics, té entre les seves grans virtuts la capacitat d´integrar una història romàntica, lírica, amb tocs heroics i de canvis històrics, exaltació de la Revolució Francesa, combinant-los amb elements del més popular folklore català. Així les percussions i els potents instruments de vent, amb una clara influència wagneriana, combinen en el so de la flauta travessera i els instruments de vent més lírics i amb el violí, notable sol de violí a cura del primer violí de l´orquestra. La música esdevé especial protagonista i cal destacar la magnifica jove Orquestra Levare, present en tot moment i una de les parts més destacades de l´espectacle.

L´espectacle. Cantants, actors, ballarins i cor

Un muntatge cuidat fins el darrer detall (vestuari, decorats, atrezzo), un treball coral molt ben dirigit i entusiasta de la ma d´en Joan Garrido, a l´hora productor i actor-cantant,  i una diversitat de protagonistes molt solvents en cadascuna de les seves facetes i amb uns afegits molt oportuns que enriqueixen el conjunt. La soprano Mireia Dolç i el tenor Facundo Muñoz, plenament convincents com a Francina i Eloi, els dos enamorats que lluiten contra la imposició de la classe dominant. Dani Bernabé, composa un inquietant i violent Ferran, fill de l´alcalde i pretenent per la força de Francina. Elena Oliver i Joan Garrido, son la divertida parella còmica en la que ja queda clar qui portarà la iniciativa. El veterà Lluís Sintes, personifica amb vehemència i intensitat al vell pastor, l´avi Castellet, pare de l´Eloi i que esdevindrà cec en el transcurs dels esdeveniments. Amb ell un altre veterà, Joan Carles Roca, dona vida al eixelebrat i peculiar Horaci, mitòman i fanàtic de la Revolució. Amb molt bon criteri s’afegeix l´actriu Elena Codó, protagonista dins del conjunt de dos moments magistrals. El primer es el recitat, mentre l´esbart balla, de la reconeguda poesia de Joan Maragall, La sardana es la dansa més bella, tota una lliçó de com recitar i a l´hora interpretar gestual ment un gran poema. El segon gran moment es la seva interpretació de la icònica imatge de la Revolució Francesa dins de l´espectacular quadre actuat, amb el que li dona la gran força i presència escènica que el personatge requereix. Tota la resta de l´elenc està en tot moment actiu i ben coordinat.

L´argument molt resumit i sense desvetllar el que passarà

L´obra esta ubicada en un poblet de la comarca del Vallespir al sud de França, al Languedoc, tocant els Pirineus. Es el 1793, just quan esclata la Revolució Francesa. Francina la filla del ferrer del poble i Eloi, que treballa i es fill d´un vell pastor, estan enamorats. Però Ferran, el capritxós fill del poderós batlle la pretén i la vol fer seva, sigui com sigui. L’enfrontament entre els dos pretendents, lluita de classes, la societat patriarcal, es inevitable. Quasi un clàssic en els arguments teatrals (Terra baixa, Misteri de dolor..), però aquí el desenllaç es diferent. Característic de la època, el romanticisme, l´ambient revolucionari i la exaltació de les identitats nacionals es donen la ma.

Algunes Curiositats

En Daniel Pérez es professor superior de piano, música de cambra, llenguatge musical i composició. Actualment col·labora en diverses escoles municipals de la zona del Vallés, dirigeix regularment sarsueles i musicals i composa pel teatre.

Dins del muntatge que ens ocupa a més del que ja hem dit i han molts més homenatges. El mestre Xavier Dolç, pare de la protagonista, va rebre un merescut homenatge per tota la seva activa tasca dins de la música i del teatre, especialment amb La Lirica de Sant Andreu. També va formar part i va ser director musical de muntatges històrics com El Mikado i Els Pirates, de Dagoll Dagom.

Mireia Dolç ha treballat en muntatges d´òpera, sarsuela i musical contemporani. Va treballar amb molts muntatges de Dagoll Dagom des de Mar i cel a Els Pirates, pasant per Scaramouche, La botiga dels horrors, Flor de nit i El Mikado. El seu pare, Xavier Dolç, es un notable músic, professor i director d´orquestra que va rebre un merescut homenatge a la seva llarga trajectòria el passat mes de maig a La Lirica de Sant Andreu i amb un espectacle que es va representar al Casal Catòlic de Sant Andreu. Entre molts altres treballs va ser director de muntatges històrics de Dagoll Dagom com El Mikado i Els Pirates.

En Facundo Muñoz es nascut a Córdoba-Argentina, però ja fa molt temps que viu a Catalunya. Es professor superior de cant. Va debutar al Gran Teatre del Liceu la temporada 2022-23 i ha cantat a diversos teatres d´Europa i Llatinoamèrica.

En Lluís Sintes (Avi Castellet a l´obra), es un cantant amb una llarga trajectòria, nascut a Maó, ha treballat al Gran Teatre del Liceu i ha fet gires per Europa i Àsia. Ha gravat cinc discos i al llarg de la seva trajectòria com cantant i actor ha rebut nombrosos premis.

Hi ha un clar homenatge interior a grans actors de l´escena granollerencs, a més dels protagonistes principals ja citats, Enric Boixadera i Miquel Noguera, que alternen interpretant al batlle, Neus García (també co-responsable de vestuari) i d´altres que apareixen al cor (molts i molts anys de treball dins del teatre a Granollers)

L´actriu Elena Codó es amés gestora i dirigeix la companyia Maia Teatre, té espectacles de contacontes que representa arreu i ha estat també pallassa (Clau de Clown). A Barcelona, la vam poder veure al Teatre Gaudí el 2024, interpretant a Stella Morris, l´advocada i parella de Julian Assange, en l´espectacle Assange, el poder de la informació.

Veure, millor escoltar, com Lluis Llach es va inspirar per composar La estaca…inici del segon acte….L´avi Siset em parlava… Montserrat Caballé va fer una gravació integra el 1974. Es l´obra lírica cantada més representada arreu de Catalunya, be sigui escènicament o en format concert.

De la productora Milnotes i del seu creador Joan Garrido en vam escriure un text bastant extens, que podeu llegir al comentari-critica de La corte del faraón.

El Gran Teatre del Liceu té programat un homenatge a Cançó d´amor i de guerra, però en versió concert, a finals del mes de maig.

Veure, millor escoltar, com Lluis Llach es va inspirar per composar La estaca…inici del segon acte….L´avi Siset em parlava… Montserrat Caballé va fer una gravació integra el 1974. Es l´obra lírica cantada més representada arreu de Catalunya, be sigui escènicament o en format concert.

Text: ferranbaile@gmail.com