Cabaret Trapezi 2022

Del nombre ampli de cabarets que portem veient aquests anys (2021, 2019, 2018, 2017, 2016, 2015, 2014), possiblement aquest és el que aconsegueix construir un relat més nítid. Posem-.nos en situació, el cbaret és el punt de torbada final de tot el públic dle Trapezi. És la peça més vista, perquè es repeteix totes les nits del festival (excepte,. diumenge) i perquè té l'aforament més gran (sigui en carpa, a la plaça Mercadal o al Parc Sant Jordi). Cedir la presentació a Lolo Fernández i Mama Calypso, dos còmics antiherois (que es riuen de les seves limitacins però que, més tard, corregeixen les seves neures per acabar coincidint que tots som perfectes i que, per tant, res és insuficient si es mira a la freqüència dona que correspon) va serr un encert. També els mossos de pista (Vetus Venustas) que, davant de la sorpresa de tothom demostren com l'energia i brillantor del circ il·lumina les seves pupil·les.Pel que fa als números més clàssics hi havia una combinació que anava de l'elegància d'Aleksandra Savina als cèrcols al risc i compenetració del duo rèquiem que executen les seves acrobàcies a l'aire, penjant d'una corda. Pablo Molina mostrava un número de contorsionisme vestit de dansa impossible. I les d'Ino Kollektiv ostraven una part del dseu espectacle Ino, que ja hem comentat abans. La major espectacularitat, i sempre en una clau de divertida patacada arriba amb la bàscula dels Tripotes. Per últim un exercici participatiu d'equilibri amb el col·lectiu MUR. Una demostració de la capacitat del circ d'integrar la diversitat sense filtres. L'equilibri impossible és una vesant més d'aquest circ que viu del més difícil encara però que ho fa amb la connexió de tot tipus de públic i d'artistes

El fabulós món del circ es resumeix en aquest 'Cabaret' de Trapezi que alterna números d'elevat risc, humor, música i moltes sorpreses. La primera la proporciona la companyia Vetus Venustas, formada per a l'ocasió per un entranyable quartet d'acròbates de la tercera edat. El rialler Miquel, un argentí de 77 anys establert des de fa 20 anys a Màlaga, es desenvolupa amb admirable forma física igual que els seus companys Graziella i una parella suïssa de septuagenaris que han tornat a la carpa després de la seva jubilació. Presentats com a “mossos de pista”, signen un número acrobàtic entre les ovacions i l'admiració del públic. “Només vam assajar 15 dies a Barcelona, jo solc fer rutines més complexes; a Màlaga faig un 'show' propi”, explica Miquel, rosarí vegetarià que ens dóna pistes de la seva envejable longevitat artística: “El secret és ser bona persona i estar bé amb un mateix”. Al número col·lectiu s'hi afegeix el bell i arriscat exercici al trapezi de Graziella Galán (La farfalla rossa), la més jove de la 'troupe', que llueix espectacular superats els 60. Entre els seus mèrits, ser una de les poques trapezistes d'aquest segle que no utilitza arnès de seguretat. Esplèndida.  De l'humor s'encarrega el divertit 'clown' andalús Lolo Fernández, també músic, que va treballar al 'Corteo' del Cirque du Soleil i condueix aquest cabaret disparant les rialles del respectable en companyia de Mama Calypso (María Solá), que anima amb les seves cançons i ficant-se en un personatge que es lamenta de no servir per a res.  Preciós el número amb els hula-hoops de l'elegant artista ucraïnesa Aleksandra Savina, lliscant els cèrcols sobre el seu cos i el terra, i impressionant l'arriscada rutina de la parella colombiana Duo Requiem a les cintes aèries. Pablo Molina sorprèn amb les seves contorsions impossibles, i Nacho i Oriol, del Col·lectiu Mur, es fiquen al públic a la butxaca amb una exigent rutina d'equilibris amb taulons i troncs per a la qual van necessitar la complicitat i la precisió d'un espectador. També molt aplaudides van ser les actuacions de les companyies Ino Kollektiv i la fantàstica Tripotes, que van exhibir un fragment dels espectacles presentats a Trapezi. Tot un carrusel d'emocions, amenitzat pels cinc multiinstrumentistes de Circonautas.