El Cabaret del circ de la fira trapezi es trasllada. Per primer cop, el director del Trapezi, Leandro Mendoza, ha aconseguit que un dels moments més emblemàtics de les nit del Trapez es pugui veure també a Barcelona, dins de les Festes de la Mercè d’Ats del Carrer. Tot i que van variant els números d’acrobàcia (en funció de la disponibilitat d’artistes que té cada festival, sessió a sessió) es manté l’estructura en la que una Alba Sarraute ben còmica i excèntrica juga a vendre elixir a tots els artistes. I a qui se li apropi: Perquè perdin la por a les alçades; perquè recuperin la força; per enamorar el veí; per a sentir-se orgullós d’un mateix…

A l’Alba (algú recorda el seu Mirando a Yukali ben surrealista i imprevisible?) l’acompanya tot un Frankenstein gegant, en Pakonstein, un titella de grans dimensions que han construït els Discípulos de Morales. L’elixir vol ser màgic. El circ és emoció, risc, rigor i poesia. Uns elements que casen molt bé amb aquesta fórmula inabastable i fantasiosa. quan una pallassa posa la provocació (que es calcin els polítics i especuladors!) i un monstre la poesia, s’estableix una línia fina quasi imperceptible de poesia. Fresca i tonificant com l’elixir més miraculós. Encara que sigui destil·lat amb aigua de riu, un rajolí de wihsky i farigola (com feien aquells farsants de Falsestuff amb Nao Albet i Marcel Borràs).