En els 5 anys de Katharsis que s’ha programat al Teatre Lliure, s’han presentat les peces més insòlites. Des d’una autòmata que ven drogues a una farmàcia (Hapiness) a vendre una sopa d’all a partir del joc òptic de la caixa negra de la fotografia. Segurament, la peca més radicalment popular i exageradament tòpica és aquesta de Burn toast. Jugar amb els ganxos del cinema gore en una mena d’hotel d’ultratomba amb un personatge inquietant que s’alimenta només dels líquids humans (que fa pensar en un vampir) i una mare que dona el pit a la seva criatura a la recepció de l’hotel per pressionar a què li trobin les maletes és la clau per desencadenar un joc continu d’slàpstick (buscar la via més bèstia de l’humor a base de reguerots de sang i patacades ben sonades). És un recurs que s’utilitza poc perquè és complicat jugar a efectes especials sense els jocs de càmera. Los Galindos en van fer un joc sonat a MDR- Mort de riure, però (tot i que la màgia permet efectes sorprenents, sovint s’utilitza en un camp emocional intens i no en aqusta clau d’esclatar tota lògica i convenció social). També abans ho havia provat la Cia de Teatre Estable de la Casa Real a El gran despropòsit i, més tard a Ven a Fraguel rock. En tatre, més que l’slàpstick sovint es decanta més cap al grand guignol amb titols com La monja enterrada en vida que van adaptar el duet Albet/Borràs o La niña gorda de’n Rusiñol, rellegida per Jordi Oriol. Són històries arrencades de le snovel·les foletinesques que es publicaven per capítols als diaris de principis del segle XX.

La incredulitat i la diversió per la desproporció fan la resta. Cap espectador s’exclama perquè hi hagi un ascensor que només puja i l’altre que només baixa perquè entra en la lògica surrealista de la recepcionista que lletreja obsessivament els noms dels clients tot convidant-los a fer-se del club de l’hotel per guanyar-se un ponx d’ou de franc i punts per a futures visites i insinuant-se sexualment, si es presenta l’ocasió.

Les intimitats ragen amb facilitat en aquell indret, més aviat infernal, tot i que aparentment els clients passegen alegrement amb barnussos esperant que els hi faci un massatge intens la recepcionista i robant la dosi de ponx quan aquesta s’ha tirat per l’ascensor a la caça de la mare del protagonista que es trobava en una misteriosa maleta. Tot és un despropòsit i la sorpresa arriba amb un to de còmic de l’Ibáñez, en què un ratolí pretén aclarit a un gat les noves normes de civisme en la ciutat que governa Mortadel·lo i Filemó. Tot és exageradament ficció.